FILLS I AMICS DEL BURÉS: 2008

31 de desembre, 2008

EL TREN (1915-1955)

Som un barri petit, en un poble relativament petit, pro tenim una cosa que altres nuclis de població més grans no en poden arribar presumir. Això no és altre cosa, que el pogué gaudir d'una parada de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenats col·loquialment com, Els Catalans. Avui dia ens tenim que conformar amb una baixador, pro anys enrere aviam arribat a tindre una estació com cal, fins i tot amb un Cap d'Estació que residia en el mateix edifici; també s'ha de dir que el servei d'avui dia és molt millor, amb trens elèctrics molt més còmodes, més rapits i amb horaris més seguits. A dia d'avui el tren possiblement passa un xic desapercebut, doncs el vehicle dominant és el cotxe, pro antigament quant no es disposava de cotxe propi, tenir una parada de tren a escassos tres cents metres de casa era tot un luxe, que apropava al veïnat a les gran ciutats, Barcelona per un costat i Manresa per l'altre.

Des del Pont Nou, es pot veure l'inici de les obres del pont del ferrocarril. Any 1915

Primeres obres de la construcció del túnel que travessa el Turó del Castell. Any 1920

Estació dels FFCC a Castellbell i el Vilar. Anys 30

Ferrocarrils Catalans. Any 1955

El Castell i l'Estació. Anys 50

Marxa del tren per sota el Raval de les Roques, on hi havia les cases de cal Senyoret, cal Pere Bonic i cal Sord. Any 1925

Detall d'un tren de mercaderies a l'estació de Castellbell i el Vilar, Any 1940

Pas del tren molt a prop dels Abadals. Any 1925

El Castell i el Pont de Ferro. Anys 40

Amb el pont ensorrat havien de transvasar la potassa del tren a camions. Anys 40

Vista d'una locomotora passant pel pont de ferro. Anys 50

Grup de gent a l'Estació de Castellbell i el Vilar. Anys 40. Podem veure a: J. Montoya, J. Bou, J. Trulls "el Tut", J. Pujol, Sr. Benages, A. Bau, F. Riera

29 de desembre, 2008

28 de desembre, 2008

EL BARRI BURÉS DEMANA LA INDEPENDÈNCIA A CASTELLBELL I EL VILAR.

Des de fa cosa d'un any i mig, el nostre barri s'ha vist envoltat d'algunes critiques, una de les quals fa entendre que som la nineta dels ulls del nou Ajuntament, per això reunits els màxims estaments del barri (Associació de Fills i Amics, Capella de Musica, Cor Parroquial i Zit-Zania), hem decidit demana la independència del resta del municipi. Després de valorar la situació, ens hem adonat que quasi tenim de tot i no volem res més. Per tenir un exemple ben clar, tenim; un riu, una riera, cinc ponts, una estació, una fàbrica amb reclosa i canal, tot i que la fàbrica ens serveix de poc i lo altre de res, tenim un casino amb bar, un turó amb bandera, un castell amb metge, dues esglésies amb un capellà, dues places, una plena de cotxes, una font, una parada de autobús amb sostre i aquest any, a l'Associació li a tocat la pedrera en la loteria de Nadal. Com es pot veure quasi tenim de tot, pro alguna cosa falta, per això també hem decidit que no tenim pressa a l'hora de ser independents, així que esperarem dos anys i mig més, a veure si enllestim alguns petits detalls i llavors en tornarem a parlar.

Ja us haureu adonat que avui es 28 de desembre, i l'escrit no té res de real, al llarg del dia ja veureu que la majoria de diaris, cadenes de radio i televisions les diuen encara més grosses seguint la tradició de les innocentades. Al cap i a la fi, que podem fer amb un any que finalitza amb una gran crisis econòmica, i que començara amb un 2009 encara més critic, ens menjarem 10 raïms en ves de 12?...amb sembla que no...nosaltres poca cosa i podem fer, per això millor prendre's la vida amb un somriure i molta xerinola, i endavant que ja vindran temps millors. FELIÇ 2009 A TOTS....

22 de desembre, 2008

El número 65594,

de la rifa de Nadal repartit per

l'Associació de Fills i Amics del Burés

ha estat premiat amb la Pedrera

(5 euros per cada euro jugat)

25 de novembre, 2008

ERA TEMPS DE TEATRE

El encapçalament d'aquest article fa referencia a un temps passat, perquè realment és així; aquells anys on el jovent del barri participava activament en la representació d'obres de teatre, són moments d'un passat que difícilment tornara, perquè com a totes les coses, el barri, les costums i la forma de viure, també han canviat. Les primeres referencies visuals que tenim de gent que feia teatre al barri Burés daten de l'any 1911, tot i que no tenim gaires detalls sobre les seves representacions. A partir d'aquí, fem un salt en el temps fins a situar-nos en la dècada dels cinquanta, on amb la inauguració del local del Centre Catequístic s'inicia un seguit d'anys, on el representar obres teatrals per part del jovent del barri, era una cosa habitual.

Grup de gent del barri Burés que feia teatre pels voltants de l’any 1911, representant l’obra “Lo que pot un cor de dona”, de Frederic Soler “Pitarra”. Al centre de la imatge veiem a Francesca Torras Calonge i Agustí Soler Rosell, que va suplir a l’actor principal (Galan Jove). D’aquesta trobada, nasqué una amistat que els convertí en marit i muller a l’any 1913. A la dreta també podem veure un jove Florenci Vila (pare de Francesc Vila i Gimferrer), futur director de l’Orfeó La Formiga

Dia de la inauguració del Centre Catequístic. Podem veure a: Mossèn Gibert (de la Seu de Manresa), Sra. Angeles Burés, Sr. Francisco Juncadella i Mercè Ibañez, recitant un vers. Aquest Centre Catequístic, seria comparable amb el que es avui dia Zitzània, ja que agrupava la major part del jovent del barri Burés. El local que fou construït per Industries Burés, estava situat al costat de la Parroquia de Sant Vicenç de Castellbell, essent el rector de dita parròquia i d'altres col·laboradors, normalment pares i mares, els que organitzaven tots els actes

Imatges d'algunes de les obres representades entres els anys 1953 i 1956

A la Parroquià de Sant Vicenç de Castellbell i, trobem un grup de teatre que durant alguns anys va escenificar diverses obres. Podem veure en una representació a: Joan Canyelles, Àngel Romanos, Josep Escorcell i Tomàs Torras

Veiem en plena actuació a: Joan Canyelles, Àngel Romanos, Josep Escocell i Tomàs Torras

En aquesta representació podem veure a; Concepció Cobacho, Àngel Romanos, Angelina Pellicer, Tomàs Torras i Marta Puig

En escena i veiem a; Àngel Romanos, Concepció Cobacho i Marta Puig

A la imatge podem veure a; Concepció Cobacho, Àngel Romanos i Tomàs Torras

Artistes de teatre. Àngel Romanos i Ramon Serra

02 de novembre, 2008

DVD DE L'ASSOCIACIÓ DE FILLS I AMICS DEL BURÉS

FESTES I CAMINADES EN IMATGES. (1999-2007)

Durant la festa de la Castanyada es va fer la projecció d'un muntatge amb format de DVD, obra d'en Marceli Puigdellivol, on durant una bona estona varem poder veure el tarannà de la nostra associació, amb una amplia mostra fotogràfica que ens apropava als inicis de l'entitat (1999), fins els últims actes realitzats a l'any passat.

CASTANYADA....REMULLADA.... 2008

Aquest any les castanyes han estat passades per aigua, tant al barri, com al poble, com a la majoria de llocs de Catalunya. La climatologia tampoc ens agafat per sorpresa, doncs el Tomaset Molina porta tota la setmana dient que avui plou, per això no fa falta ser meteoròleg, solament cal mirar per la finestra i veure que del cel cau aigua. L'Associació de Fills i Amics, fent cas a les prediccions d'en Tomaset va preveure un lloc alternatiu a la plaça-llacuna Lluís Companys; així es van traslladar tots els estris a la Sala Polivalent, al costat de l'Església. Tot i que el personal va ser el mateix de cada any, cosa que es d'agrair a tots els assistents, doncs el dia no acompanyava gaire a sortir de casa. La Castanyada d'enguany va ser una festa atípica, on es va trobar a faltar el caliu del foc, pro segurament per aquest motiu, per ser una Castanyada diferent, serà més recordada que les altres.

Segons diuen els entesos la tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.
A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les.

06 d’octubre, 2008

LOTERIA 2008

RECORDEM A TOTS ELS SOCIS
QUE TENIM LOTERIA DE NADAL

(DÈCIMS) DEL Nº 65594,

AL PREU DE 20 EUROS EL NÚMERO

MÉS 2 EUROS DE DONATIU.

Àngel (661 100 219)

04 d’octubre, 2008

HISTÒRIES I CONTES DEL BARRI

Com podreu veurà aquest humil blog es poc actiu pel que fa a temes de política, no es que sigui una norma, pro aquestes coses han de ser tractades en altres llocs i per les persones adequades. Tot i així farem un petit incís, a raó d'uns escrits que han sortit a la llum aquest mes de setembre en la revista local El Brogit, i des d'on es fa referència al nostre barri.
L'Associació de Fills i Amics del Burés no vol entrar a valorar dits escrits, mes ben dit no cal donar-los valor, ja que estan suficientment clars, per treure una cosa positiva i constructiva, simplement creiem que són producte d'una rabieta, enveja o alguna cosa per l'estil; sense posar-nos a critica en excessiu dits escrits, reivindicarem algunes de les coses que s'exposant i que nombren directament al nostre entorn.
Algunes persones encara tenen el pensament posat en l'edat quaternària, i no s'han adonat que el Burés es Castellbell i el Vilar, al igual que, la Bauma, el Vilar, Sant Cristòfol o la Riereta; si en alguns d'aquests punts del nostre municipi si fan coses, podríem pensar que es per que i fan falta.
Des de la desaparició d'Indústries Burés a l'any 1991, on l'empresari fins aquest moment avia monopolitzat tot l'entorn, el nostre barri avia quedat una mica en l'oblit. La Diputació va tarda vint anys en restaurar la barana del Pont Nou, un parell d'edificis abandonats, places tancades i unes zones enjardinades deplorables, eren la imatge diària del nostre barri. Avui dia les coses van canviant, algunes obres començades pel govern anterior i acabades per l'actual, des d'on també han sortit noves idees, han fet que l'aspecte del Burés estigui bastant renovat, fet per el qual tots els residents ens sentim molt agraïts. El Burés i la Bauma són les portes d'entrada al nostre municipi, al igual que al entrar en una casa, el rebedor ens donara una idea del que podem trobar en la resta de l'habitacle, si l'entrada esta bruta la resta ja es imaginable.
Pel fet de que els actuals mandataris municipals, siguin veïns del Burés i membres de l'Associació de Fills i Amics, no ens fa suposar de cap manera, que els demès residents tinguem un privilegi sobre la resta del municipi, simplement creiem que s'està fent el que calia, esta clar que cada persona enfocara las seves necessitats des de la perspectiva que més li convingui.
I per últim i fent referència als escrits abans esmentats, una de les coses més qüestionables i faltades d'ètica, es xerra més del comte, i mostra un alt grau d'enveja, sense tindre la valentia de donar la cara, protegint-se darrera d'un vulgar pseudònim; no més que per aquest fet, ja es pot extreure el valor que poden tenir aquests escrits, per la resta de persones.

Associació de Fills i Amics del Burés
(Josep Antoni Pallàs i Puig)

01 d’octubre, 2008

EL PONT NOU

Corria per allà l'any 1877, o sigui fa quatre dies, quant el transit per carretera era cada vegada més intens, tant per l'increment de les activitats de la Fàbrica de can Burés, com per la posada en marxa de can Borràs i l'ampliació de les fàbriques de la Bauma, amb tot això, era indispensable la rectificació del camí de carro de Monistrol a Manresa. En aquest any Burés redacta una exposició perquè fos presentada a la Diputació Provincial, amb la inclusió d'un gran nombre de signatures de propietaris d'aquesta contrada. Es demanava que el camí esmentat es transformes en carretera provincial i fos inclòs en el pla de carreteres.
Aprovat el projecte, la Diputació acorda dividir el pla en dues seccions; la primera d'Esparreguera a Monistrol i la segona de Castellbell a Manresa; per la construcció d'aquest últim tram es feren dos grups; un la esplanació de la carretera i l'altre la construcció del Pont Nou de Castellbell sobre el riu Llobregat. La construcció de dit pont va començar a les primeries del mes de març de l'any 1893, i l'obra la va dur a càrrec el contractista Vicenç Planella, per la quantitat de 29.000 duros.
Despres de molts entrebancs durant les obres, el pont fou inaugurat el dia 27 d'octubre de l'any 1884. S'organitzaren un seguit d'actes a càrrec dels Burés, el marquès de Castellbell i Frederic Ricard, per tal d'obsequiar a la comisso de la Diputació Provincial. Aquest any, farà 124 anys de la inauguració del Pont Nou.

Vista general del barri Burés a finals dels anys vint, amb el Pont Nou en primer terme abans d’ésser enderrocat durant la Guerra Civil (1939). Podem observar els medallons que hi havien entre arcs, amb la Creu de Sant Jordi, i les Quatre Barres Catalanes, que formen l’escut de la Diputació de Barcelona

Detall dels medallons

En el mes de gener de l’any 1939, el Pont Nou fou enderrocat per les tropes republicanes que s’arreplegaven en retirada pressionats per les tropes nacionals. La pressió d’uns i les presses dels altres van evitar la voladura del Pont Vell i la Fàbrica

Detall de la reconastrucció del Pont Nou. Any 1947

Alguns dels operaris que varen treballar en la reconstrucció del Pont Nou. Fotografia pressa el novembre de l'any 1947

20 de setembre, 2008

PEDRAFORCA (BERGUEDÀ)

El passat dia 13 de setembre un grup de gent de Castellbell i el Vilar, entre els quals i aviant varis membres de l'Associació de Fills i Amics del Burés, varen fer el cim del Pedraforca, seguint l'itinerari habitual; Mirador del Gresolet, refugi Estasen, coll del Verdet, cim del Pedraforca (2.497 metres), l'Enforcadura, refugi i tornada al Mirador del Gresolet.

16 de setembre, 2008

FESTA DE L’ARRÒS 2008

L'Associació de Fills i Amics del Burés a organitzat per primera vegada la Festa de l'Arròs, amb un gran èxit pel que fa a l'assistència de públic i de participants en el Concurs de Paelles. La Plaça Lluís Companys es va impregna d'una flaira de paelles que despertava la gana, fins i tot als més desganats. Des de bon dematí amb els preparatius i fins a últimes hores de la tarda la plaça va mostrar un gran ambient, de primer amb el concurs, després amb el dinar, els premis, la música i la sobre taula amb molta xerinola i gatzara, tot junt va portar que tothom sortís molt satisfet d'aquest dia de festa i amb ganes de que aquesta primera Festa de l'Arròs no sigui l'última.