L'Associació de Fills I amics del Burés ha tornat celebrar la Castanyada, una festa popular, habitual dins dels actes de L'Associació. La Castanyada d'aquest any, ha estat una nit sense gaire fred, fins i tot han caigut quatre gotes, amb tot això l'assistència de socis i veïns, ha estat molt alta. Las castanyes, han estat les protagonistes de la vetllada, acompanyades de bon cava i moscatell, pasta de full, refrescos i musica, pro sobre tot bona companyia.
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en que es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges altament energètiques prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.
Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalunya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent la nit de Tots Sants, per a esporugir-los, especialment canalla. És una pràctica que s'ha perdut.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges altament energètiques prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.
Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalunya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent la nit de Tots Sants, per a esporugir-los, especialment canalla. És una pràctica que s'ha perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada