28 d’octubre, 2007

EL CAMÍ DELS BONS HOMES

Un grup de persones de l'Associació de Fills i Amics del Burés, van fer una sortida els dies 12, 13 i 14 d'octubre. El destí, va ser el poblet de Comus, una petita localitat francesa a 1200 m d'altitud, situada en el departament de l'Aude, en la regió de Llenguadoc-Roussillon. És va elegir aquest poble, per fer un tram del Camí dels Bons Homes i conèixer una mica la història dels Càtars; a més de passar uns dies agradables de tertúlies i a la vegada fer una mica de cames, també hi havia la intenció d'anar a la recerca d'algun que altre rovello, amb aquest aspecte no varen tindre gaire èxit, pro esta clar que ja se sap, que aquest any els bolets no estan per la feina. El grup estava format per: Valentí, Mercè, Maria, Pili, Pere, Aurora, Dolors, Esteve, Joan, Marceli i la família Majó de Manresa.

EL CAMÍ DELS BONS HOMES

El Camí dels Bons Homes, és un itinerari turistic entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya) i el castell de Montsegur (Arièja, França), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilizar els Càtars o Bons Homes, durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la inquisició. El camí actualment, s’ha convertit en sender de Gran Recorregut (GR-107).


HISTÒRIA DELS CÀTARS

Des del segle X fins al segle XIV es va expandir per tota la zona d'Occitània (sud de la França actual), una creença religiosa herètica, anomenada catarisme. Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l'Antic Testament i que repudiaven l'església catòlica i el sistema feudal dels nobles del moment. Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l'església catòlica, la qual, amb l'ajut del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini. Hi ha qui diu que darrera la persecució càtara hi havia una maniobra política i econòmica per part de la monarquia francesa i de l'església de Roma per acabar amb el poder dels rics nobles occitans (com els comtes de Tolosa, compromesos amb el catarisme, la fortuna dels quals podia comparar-se amb la del rei de França). Fossin quins fossin els motius, el fet és que la croada i la Inquisició van perseguir intensament el catarisme, fins que al cap de tres segles de vida clandestina, els seguidors càtars van gairebé desaparèixer d'Occitània. Un dels últims punts de resistència càtara fou el castell de Montsegur, que va partir una gran derrota l'any 1244 en la qual centenars de persones preferiren morir cremades abans que lliurar-se als vencedors. Després de la desfeta de Montsegur i durant la resta dels segles XIII i XIV, els càtars que quedaren emprengueren una migració cap a terres catalanes tot travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els acolliren. Alguns dels punts coneguts que van rebre un flux important de bons homes per establir-s'hi foren les terres dels senyors de Bretós (Berga), dels Pinós (Bagà i Gósol), de la família Castellbò (Castellbò) o dels senyors de Josa (Josa del Cadí). Partint d'aquest context històric va sorgir el Camí dels Bons Homes, que rememora les rutes de migració dels càtars o bons homes fugitius.



(Foto Marceli Puigdellivol)

(Foto Marceli Puigdellivol)

(Foto Joan Frontera)

(Foto Marceli Puigdellivol)

Cap comentari: