Per què canviem l'hora?
Aquesta nit, haurem de retardar una hora tots els rellotges. La Unió Europea va decidir canviar l'hora l'últim cap de setmana d'octubre i març. Amb aquesta mesura, s'aconsegueix un major estalvi energètic i s'aprofiten millor les hores de sol però com afecta el canvi d'hora al nostre cos?
La Comunitat Econòmica Europea va començar a establir els horaris d'hivern i d'estiu el 1981. El canvi d'hora es va generalitzar a partir de 1974 per la crisi del petroli, que va obligar a buscar una manera d'aprofitar millor la llum natural i consumir menys energia. En Espanya, aquesta mesura s'ha aplicat en diferents èpoques de manera intermitent. Primer, va ser el 1918 per a estalviar carbó. A partir de 1931, es va haver de recórrer als horaris d'hivern i estiu en diverses ocasions. En 1953, el canvi d'hora es va realitzar de manera continuada fins que es va rebutjar per complet en 1973 però la crisi del petroli va obligar a tornar a canviar l'hora un any més tard.
L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) ha calculat l'estalvi domèstic derivat dels canvis d'hora en un 5%, i en un 3% en els sectors dels serveis i el comerç. Però, a més d'afavorir l'estalvi energètic, el canvi d'hora afecta al nostre organisme. Segons els estudis realitzats, més de la meitat de les persones sofreix algun problema derivat del canvi d'hora. Encara que no ho sembli, es pot notar aquesta hora que ens sobra o que ens falta, sobretot en el somni i a l'hora per a menjar. Entre les conseqüències que pot tenir en nosaltres es troben el cansament, la falta de concentració i l'ansietat. Algunes persones poden arribar fins i tot a desenvolupar depressions estacionals si el temps d'adaptació al nou horari es perllonga durant més de deu dies, encara que el temps que sol necessitar el nostre cos per a canviar l'hora varia entre tres dies i una setmana.
La Comunitat Econòmica Europea va començar a establir els horaris d'hivern i d'estiu el 1981. El canvi d'hora es va generalitzar a partir de 1974 per la crisi del petroli, que va obligar a buscar una manera d'aprofitar millor la llum natural i consumir menys energia. En Espanya, aquesta mesura s'ha aplicat en diferents èpoques de manera intermitent. Primer, va ser el 1918 per a estalviar carbó. A partir de 1931, es va haver de recórrer als horaris d'hivern i estiu en diverses ocasions. En 1953, el canvi d'hora es va realitzar de manera continuada fins que es va rebutjar per complet en 1973 però la crisi del petroli va obligar a tornar a canviar l'hora un any més tard.
L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) ha calculat l'estalvi domèstic derivat dels canvis d'hora en un 5%, i en un 3% en els sectors dels serveis i el comerç. Però, a més d'afavorir l'estalvi energètic, el canvi d'hora afecta al nostre organisme. Segons els estudis realitzats, més de la meitat de les persones sofreix algun problema derivat del canvi d'hora. Encara que no ho sembli, es pot notar aquesta hora que ens sobra o que ens falta, sobretot en el somni i a l'hora per a menjar. Entre les conseqüències que pot tenir en nosaltres es troben el cansament, la falta de concentració i l'ansietat. Algunes persones poden arribar fins i tot a desenvolupar depressions estacionals si el temps d'adaptació al nou horari es perllonga durant més de deu dies, encara que el temps que sol necessitar el nostre cos per a canviar l'hora varia entre tres dies i una setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada