FILLS I AMICS DEL BURÉS: LA PLAÇA LLUÍS COMPANYS

La Plaça Lluís Companys, en el barri del Burés de Castellbell i el Vilar tenia nom, pro a partir d'ara també tindrà cara, ja que el passat dia 28 d'octubre i davant d'uns 200 assistents és va inaugurar un monument dedicat a l'ex President de la Generalitat. L'escultura és de bronze a mida real i és obra d'Elisa Merino. L'acte va ser un emotiu homenatge al que fora un ferm defensor de les llibertats del país durant la Segona República. Després de diversos discursos i l'himne de Catalunya és va du a terme una ofrena floral i tot seguit és va donar pas a un refrigeri per tots els assistents.

Moments abans de l'inici de l'acte de inauguració, de l'escultura de Lluís Companys

La Pubilla i l'Hereu, de Castellbell i el Vilar també van ser presents en l'acte

En l'acte i varen ser presents, tots els partits polítics de Castellbell i el Vilar

L'historiador de Castellbell i el Vilar, en Joan Valls va fer un relat extens, sobre la biografia de Lluís Companys

Moment del descobriment de l'escultura

Reportatge fotogràfic de Marceli Puigdellivol

L'escultora Elisa Merino, dirigint-se al public assistent

L'Alcalde Josep Torras i Gibert, durant el seu discurs

L'ofrena floral

L'Alcalde de Castellbell i el Vilar el Sr. Josep Torras i Gibert, amb el 1r. Tinent d'Alcalde el Sr. Agustí Navalles i Soler i l'escultora Elisa Merino

Moment de l'aperitiu

Veïns del barri Burés

Lluís Companys i Jové
(Una mica d'història)

Nasqué a El Tarrós ( Urgell ) 1882 i morí a Barcelona ( Barcelonès ) 1940.

Fou fill d'una família pagesa benestant de la comarca de l'Urgell. Estudià dret a la Universitat de Barcelona. De jove tingué atracció per la política, fundant l'Associació Escolar Republicana ( a la universitat ) i militant a l'Unió Republicana. Amic i col·laborador d'en Francesc Layret i Albert Bastardas. A l'any 1910 fou president de la secció política de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Va escriure de ben jove als periòdics republicans "La Barricada" , del qual en fou redactor en cap, i a "La Publicitat". Aquest darrer diari era reformista, tal com és definia en aquella època Companys. Professionalment, fins a la Proclamació de la República, exercí d'advocat laboralista de sindicalistes. Fou detingut al novembre del 1920 amb Salvador Seguí, Martí Barrera, Josep Viadiu i d'altres sindicalistes i deportat al Castell de la Mola ( Maó ). Quan Francesc Layret estava disposat a assumir-ne la defensa, aquest fou assassinat . Al desembre del 1920 fou elegit diputat pel Partit Republicà Català i hagué d'ésser posat en llibertat. Fou un dels membres fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya. Dirigí "La Terra" òrgan de La Unió de Rabassaires. Actuà com a advocat d’aquesta entitat agrícola i sindical. Empresonat de nou a l’Octubre del 1930. Fou un dels assistents a la Conferència d’Esquerres. Actuava al Marge del Grup d’Estat Català i de l’Opinió, els sectors més nacionalistes d’ERC. Sempre havia destacat en la política per la seva vessant republicana i sindical per damunt de l’estrictament nacionalista. Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1931. Hi entrà el 16 d’abril del mateix any acompanyat de Amadeu Aragay, Lluhí i Vallescà i d’altres. Deposà l’alcalde accidental Antoni Martínez Domingo, prengué possessió i des del balcó proclamà la República espanyola a Catalunya. Nomenat governador civil de Barcelona. Elegit al 1931 diputat a les Corts per la província de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya per Sabadell el novembre del 1932. L’any 1933, fou escollit membre del comitè executiu d’Esquerra Republicana de Catalunya. President del Parlament i Ministre de la Marina, són alguns dels altres càrrecs que ocupà. A la Mort de Francesc Macià el 25/12/1933, Joan Casanova, president del Parlament català el proposà com a president de la Generalitat. Fou el principal dinamitzador dels corrents ideològics i socials dins d’ERC. Macià sempre, després de la creació de l'ERC, es negà a qualsevol corrent o capella dins del partit republicà. Les vessants esquerranista i republicana de Companys pesaven en aquell temps més que la pròpiament catalana. El seu nacionalisme aniria in crescendo, arribant a la proclamació de l'Estat Català dins una República Federal, per l'octubre del 1934. La seva segona muller, Carme Ballester, militant d'Estat Català, influí molt en ell. Empresonat arran d'aquests fets, fou condemnat a 30 anys de reclusió. La victòria del Front Popular el febrer del 1936 significaria el seu alliberament del penal de Cadis. Arran del cop del 1936 i la consecutiva guerra civil, el seu poder quedà desbordat pels corrents revolucionaris anarquistes. Bo i esforçant-se a mantenir l'equilibri entre les diverses forces polítiques i socials. Aconseguí formar un govern, presidit per en Josep Tarradellas. Al 1939 prengué el camí de l'exili. Durant l'ocupació alemanya fou lliurat a l'Estat Espanyol. Jutjat i condemnat a mort pels espanyols, moria afusellat el 15 d'Octubre del 1940 al Castell de Montjuïc de Barcelona. Morí com a President de Catalunya, aquesta era la seva causa criminal. Mai els seus assassins han sigut jutjats encara. En els darrers anys de la seva vida el factor català pesà més que el pròpiament republicà. La guerra civil significà una prova de foc per a la seva vida. Els seu darrer fet fou morir amb els ulls descoberts mirant la cara dels seus botxins. Els seus darrers mots foren: PER CATALUNYA. Els espanyols assassinaren un home, Catalunya tenia un nou màrtir. Només el Pandith Nehru, governant de la Índia, denuncià públicament el crim. La seva muller Carme Ballester, militant d'Estat Català,, per mitjà de les gestions fetes per un patriota com fou Batista i Roca, pogué rebre una indemnització d'Alemanya que l'ajudà en la seva soledat i vellesa. L'ajuda d'altes patriotes exiliats hi contribuí.