24 de novembre, 2007

LA FONT DEL BOSC

Imatge retrospectiva que ens acosta al 1996, un any de moltes pluges, on la Font del Bosc va rajar de valent, fins i tot pels forats de la part superior

Castellbell i el Vilar no és poble de moltes fonts, i menys si el comparem amb els pobles veïns de Rellinars i Vacarisses, els quals fins i tot, s'han permès el luxe d'escriure algun llibre o publicar mapes descriptius de les seus nombrosos brolladors. En el nostre municipi la zona on més fonts trobem, és a la ribera de la riera de Marganell o a les torrenteres que si aiguabarrejant. Moltes d'elles estan perdudes, menys les que estan a prop dels llocs habitats, les quals resten més o menys endreçades, l'únic inconvenient és que estan molt lluny del centre de la població. Sense tenir amb comte les fonts urbanes, la majoria emplaçades a les plaçes del municipi, ens trobem que Castellbell i el Vilar, és un poble escàs en surgèncias naturals. La passejada d'avui és curta, no he tingut que caminar gaire per arribar a una de les fonts més emblemàtiques i més conegudes de Castellbell i el Vilar, la font del Bosc. Una font amb nom propi, situada a pocs metres del barri Burés i a tocar la carretera que mena a Rellinars. La llàstima d'aquesta font, és que tot i esta a prop del poble resta tant abandonada com les fonts més perdudes i llunyanes. Situada en un lloc de fàcil accés i en un ambient ombrívol i acollidor, la font segueix complint la tasca de donar aigua als qui la visitant, tot i que avui dia l'apreciat líquid que ens regala, no és apta pel consum de les persones. Fa uns anys enrera quant l'aigua embotellada no era tant popular, la font era un anar i venir de gent omplint garrafes i càntirs i de veïns que aprofitant la seva proximitat i feien petar la xarrada. També era freqüentada per visitants d'altres llocs, que venien amb el tren o amb el cotxe, fins i tot i paraven per dinar sota l'ombra dels àlbers que hi han en aquest lloc. Ara la font resta en total oblit, com si no hi fos, la seva aigua no és potable, els arbres estan totalment descuidats i l'esbarzeram i l'herbassar cobreixen gran part del recinte. A dia d'avui ni tan sols els artistes de les pintures en esprai, que ja deixaren les seves empremtes a les parets, la visitant.
assentat al pedrís de la font he pogut fer una reflexió llarga i tranquil·la, doncs el mateix lloc amb porta a gaudir del repòs. A vegades tenim coses molt a prop, per poder fruir d'elles, pro per motius que ni se saben resten oblidades, i uns pels altres, sempre queden coses a mig fer. La font del Bosc és un exemple clar d'un lloc desatès, que possiblement si fos arrengada tampoc acolliria gran nombre de visitants, pro al menys faria més goig.

(PASSEJADES. Article aparegut a la revista local "EL BROGIT", juny de l'any 2006)

Cap comentari: