Aquest any les castanyes han estat passades per aigua, tant al barri, com al poble, com a la majoria de llocs de Catalunya. La climatologia tampoc ens agafat per sorpresa, doncs el Tomaset Molina porta tota la setmana dient que avui plou, per això no fa falta ser meteoròleg, solament cal mirar per la finestra i veure que del cel cau aigua. L'Associació de Fills i Amics, fent cas a les prediccions d'en Tomaset va preveure un lloc alternatiu a la plaça-llacuna Lluís Companys; així es van traslladar tots els estris a la Sala Polivalent, al costat de l'Església. Tot i que el personal va ser el mateix de cada any, cosa que es d'agrair a tots els assistents, doncs el dia no acompanyava gaire a sortir de casa. La Castanyada d'enguany va ser una festa atípica, on es va trobar a faltar el caliu del foc, pro segurament per aquest motiu, per ser una Castanyada diferent, serà més recordada que les altres.
Segons diuen els entesos la tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.
A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada