Després de molts anys d'inactivitat, la Plaça Lluís Companys a tornat a veure un partit de futbol.
Amb la lleugera 9ª Caminada Popular, i la suculenta botifarrada, amb una segona edició a base de xistorra, alguns components de l' associació es varen veure amb la necessitat de fer exercici, i que millor que un mini partit de futbol, on no hi varen haver ni guanyadors, ni vençuts, fins i tot ni expulsats, la nota predominant va se l'alegria i el bon rotllo.
Fotikos fetas amb el megaa movil pijo de Mònica R.
Aquest any hem celebrat una caminada especial, tot i ser la novena, la tenim que situa dins dels actes del 10é Aniversari de l'Associació de Fills i Amics del Burés. Per això la organització a establert un format diferent a altres anys, canviant el habitual esmorzar a mig recorregut, per una botifarrada popular a la Plaça Lluís Companys, on hi ha pogut assistir tothom. Pel que fa a la caminada, en aquesta edició s'ha dissenyat un recorregut curt, que des del barri Burés i per sota del turó del Marqués ha anat a buscar el Bosc Negre, travessant per dos vegades el torrent de l'Abadal, per retornar al Burés. Ja a la plaça s'han retrobat els caminants, amb els organitzadors, veïns, socis i amics, per pogué gaudir d'una suculenta botifarrada, on no hi ha faltat de res. Per tal de commemorar el 10é Aniversari de l'Associació, els associats han rebut un clauer de recordatori. La celebració ha estat a l'alçada dels esdeveniments, doncs hem superat la presencia de participants d'altres edicions, amb uns 125 caminants i un total de 220 persones, a l'hora de la botifarrada. Enhorabona als organitzadors i graciés a tots els participants, els quals amb la seva presencia fant que aquestes trobades tinguin sentit.
Sortida de la caminada, amb el Pont Vell ple de gom a gom
Avui dilluns Dia de la Mona, un dels membres de l'Associació a rebut directament a la seva bústia una carta anònima, que diu el següent;
(aclariment: l'escrit esta redactat en castellà ¿?...segurament per dissimular i fer veure que la anònim no be, d'on realment be, tot i que també pot ser que el redactor no es defensi gaire amb la llengua del país).
Així diu;
Un grupo de socios estamos cansados de ver un grupo de gente como abusa de un local y instalaciones que son de todos los socios no nada mas de unos cuantos. Estais haciendo que el Bures sea lo que no ha sido nunca, una casa fea y separatista y muy injusta. No nos gusta nada como lo estais haciendo.
Un grupo de socios
Voldria aclarir que com a responsable i creador d'aquest blog, no soc partidari de contestar escrits d'aquest tipus, però crec que es normal fer varis aclariments des d'aquí, ja que al ser un escrit anònim els al·ludits no saben a qui dirigir-se.
De primer, no creiem que el grup de socis que se senten ofesos, sigui un grup molt nombrós, per la qual cosa l'escrit ja perd força.
De totes maneres estem d'acord en que tothom pugui expressar la seva opinió, tot i que estem totalment en contra de que això es faci anònimament; parlar cara a cara es de persones, quant es fa així, tot i pogué tenir opinions diferents, es pot arriba a ben entesos.
Els escrits anònims solen esta farcits d'opinions gens constructives, de personatges als quals els falta valor per expressar-se com a persones.
Fa una setmana hi va haver la assemblea anual de socis, a la qual i varen estar invitats tos els membres de associació, si algú tenia que donar alguna opinió, aquest era el moment fer-ho, sense tindre que arribar a la forma barroera d'una carta anònima.
Un local social com be diu el nom, es un lloc de reunió de tots el membres d'una associació, no fer-lo servir es convertir aquest espai en un lloc inútil; quant els ofesos diuen que el local es de tots, tenen tota la raó, per part dels responsables de l'Associació, a ningú se li ha negat el ús de dit local.
De totes maneres les persones que més fan servir aquest espai, també són les que s'encarregant del seu manteniment, per la qual cosa és normal que hi perdin més hores en el seu interior.
No creiem que reunir-se amb amics i veïns, sigui una cosa lletja, injusta i separatista, més aviat es tracta d’un acte normal i sociable, per la qual cosa seguirem fent el mateix, sense donar importància a cartes sense fonaments. Com a punt final, els ofesos manifestant que no els agrada el que fem, doncs tenen varies solucions; la primera es ser més sociables, enviar anònims es tot el contrari, la segona es assistir a l' assemblea de l'any vinent i presentar-se com a Junta alternativa, i la tercera no renova el carnet de l'Associació.
Signat; El grup d'amics i veïns, que més fan servir el Local Social.
Eren les cinc de la matinada i el soroll de la pluja hem va despertar, però ben aviat vaig continua dormint. Passades les sis del mati, una remor més insistent hem torna a desvetllar, m'apropo al balco; crec que no havia vist mai ploure d'aquesta manera, es tal la cortina d'aigua, que des de casa no puc distingir les grosses lletres, del rètol del Cafè Burés (uns 50 metres de distancia). En aquests casos i com diu la gent més gran, la primera frase que et be al cap es; "en algun lloc, això farà mal". Pensat i fet, deixo el balco per mirar el riu per la finestra de darrera, a partir d'aquí, no tinc paraules per descriure el que vaig veure. Amb aquest infernal espectacle, desperto la família i sortim a corre-cuita, a mida que baixem per l'escala avisem alguns veïns, travessem la plaça amb dificultats, en alguns llocs hi ha més de dos pams d'aigua. Una vegada veig que el riu pot donar cabuda a tant cabdal d'aigua, torno a casa, i es quant faig les fotografies següents; són una mica fosques, però es pot tindre una idea de la dimensió que va assolir la riera de Marganell. Les imatges són preses uns vint minuts després de l'inici de la riada, segurament en algun moment anterior, el nivell de l'aigua encara va ser més alt.
Una crescuda normal de la riera de Marganell, a finals dels anys 80
Detall de la riera de Marganell el dia 10 de Juny de l'any 2000, vint minuts després de l'inici de la crescuda
Les dades més proximas de l’aigua caiguda, són les que va registrar el servei de Meteorologia del Monestir de Montserrat (Informador oficial de l'Institut Nacional de Meteorologia). Montserrat va recollir el dissabte dia 10 de Juny de l’any 2000, 170,6 litres d'aigua per metre quadrat, el volum més gran registrat mai pel servei de meteorologia del monestir, segons ha confirmat el monjo Ramon Oranias, responsable d'aquest servei. Els registres recollits durant tot el dia, mostren que entre les 5:45 hores i les 6:30 hores es van acumular 100 litres per metre quadrat. "Aquest volum tant gran d'aigua en només 45 minuts, explica que els torrents formessin cascades i baixessin carregats de fang i roques", indica el monjo. Les pluges van començar al massís de Montserrat a les 2:30 hores de la matinada, acumulant fins a les 5:45 un total de 50 litres per metre quadrat. Aquest primer període de pluja forta però no excepcional, va ser la base de la posterior precipitació torrencial. Una setmana abans d’aquests fets, el registre de pluges torrencials a Montserrat estava encapçalat per les dades del 9 d'agost de 1975, quan van caure 130 litres per metre quadrat. El 15 de novembre del 1983 es van recollir 129 litres per metre quadrat, el 6 de setembre del 1974 es va arribar a 120 litres, el 12 de desembre del 1971 van ser 116 litres i el 9 de setembre del 1971 es van registrar 110 litres, segons els arxius de l'abadia de Montserrat. El 5 de setembre del 1962, l'any de les grans inundacions del Vallès, Montserrat va acumular 100 litres per metre quadrat. El servei de Meteorologia del Monestir, disposa de dades fiables des de 1902 fins al 1936 i del 1960 fins a l'actualitat
Dues imatges de la Fassina de Castellbell, en el moment de la crescuda de la riera
Una vegada les aigües varen tornar al seu lloc habitual, es va pogué observar l'abast del desastre
No tenim imatges en moviment del que va passar al barri Burés, per fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia, incloem un reportatge gravat per un vídeo aficionat del municipi d'Esparreguera
Si aneu a Sant Salvador de les Espases i llegiu en el llibre de visites, veureu que un grup de peregrins de l'Associació de Fills i Amics del Burés, han deixat la seva signatura en el lloc. La veritat que de peregrins no en tenim gaire pinta, tot i així, hem fet una bona caminada, i a més hem tingut la sort de trobar la petita ermita oberta, gràcies a la presencia de varis membres del grup d'Amics de Sant Salvador de les Espases, els quals ens han atès molt cordialment.
L’ermita de Sant Salvador de les Espases esta situada dintre del terme d’Esparreguera (Baix Llobregat) tot i que pertany a la parròquia Santa Maria d’Olesa de Montserrat des del 1868. Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador (420 m), sector de la Serralada Prelitoral a l'esquerra del Llobregat, entre els torrents de l’Espluga i de Sant Salvador, i per davant del massís de Montserrat (on el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat). És l'antiga església del castell conegut com a “Rocha de Spaa” en els documents antics, i castell de les Espases en els del segle XII i posterior; una edificació que formava part dels punts de defensa de la Marca Hispànica, el qual ja era esmentat l’any 895, quan fou cedit a l'església de Vic. Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d'Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat. Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal. La capella de Sant Salvador és coneguda des del s XI i fou reconstruïda al s XVI. Des del 1352, que començaren a tenir-ne cura els consellers de Manresa, prengué el caire de santuari. Fou abandonada el 1715 i restaurada el 1784. La darrera restauració important feta al santuari i casa de l'ermità tingué lloc el 1929, per iniciativa del pare Joan Solà. El 1970 fou constituïda a Olesa de Montserrat l'associació dels Amics de Sant Salvador, que vetlla pel seu manteniment.
Amics de Sant Salvador de les Espases 08640 Olesa de Montserrat Tel. 93/ 778 03 07
Fotografia del grup
La sortida la fem des de la urbanització de can Serra
Després de passar el coll de Bram, deixem enrere les Roques de l'Afrau i arribem a Sant Salvador de les Espases
Avui, dia de Divendres Sant, hem trobat l'ermita oberta
Així, hem fet una visita que en altres dies no es possible
Des del pati d'entrada, hi ha unes bones vistes dels voltants
A la part de sobre l'ermita, i trobem un habitacle que serveix de refugi als caminants
Es pot pujar per unes escales a la part alta del cim, on es diu que hi havia l'antic Castell de les Espases
El Grup d'Amics de Sant Salvador, ens han convidat a entrar en el local que tenen annex, on hem pogut prendre un cafè, i signar en el llibre de visites
Detall de la campana de l'ermita, sempre custodiada per algun dels membres del grup
