28 d’agost, 2007

LA PRESÓ DE BUSA (26 d'agost del 2007)

El passat dia 26 d'agost, un grup de veïns de l'Associació de Fills i Amics de Burés va fer una sortida amb cotxe fins la serra de Busa (Sant Llorenç de Morunys). Des d'aquest punt van fer una caminada fins el Capolatell, també anomenat la Presó de Busa. Un cop feta la gana, és van desplaçar fins a Serracanya, on van ser molt ben atesos, a la vegada que varen pogué gaudir d'un bon àpat.
http://www.serracanya.com/

on és la serra de Busa?

L’altiplà de Busa, entre els rius Aigua d’Ora a llevant i Cardener a ponent i les serres de Bastets i dels Llengots al nord, està envoltat d’impressionants cingleres per totes bandes. De relleu planer com correspon a un altiplà, la orografia més accidentada correspon al nord amb els serrats de La Llebre, El Cogul, el Capolat i el Capolatell. El pendent suau que tenen vers migdia contrasta amb la verticalitat de les parets de la cara nord. No fou fins mitjans del segle passat que va obrir-se la primera pista per accedir al Pla de Busa. Fins llavors arribar-hi solament era possible per corriols, camins de bast i algun camí carreter que superaven les cingleres a través de diversos graus escampats pels quatre punts cardinals.
Al Pla de Busa actualment solament hi resta un mas habitat, el Rial. Al segle XIV n’hi havia disset i a les primeries del XIX, en restaven cinc amb una seixantena d’ànimes, a redós de la parròquia de Sant Cristòfol una esglesiola força ben conservada, originària del segle XI i totalment reformada l’any 1758.

que sabem de la Presó de Busa?

El caire de talaia inexpugnable va fer del Pla de Busa un bastió militar durant la Guerra del Francès i les Carlinades. El mariscal Luis Roberto de Lacy Gautier, Capità General de Catalunya, promulgà un decret l'any 1811 per reclutar soldats per a lluitar contra els francesos. Aconsellat pel coronel solsoní Francesc X. Cabanes i Escofet, Busa fou destinat a campament d'instrucció i rereguarda segura. Es van fortificar els punts més febles com els graus de la Guàrdia i de la Creu on encara hi resten alguns vestigis i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret d'Espanya en proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats. Aquests treballs foren projectats pel matemàtic i geògraf Agustí Canellas i Carreres de qui es conserva un mapa de Busa. Per ell sabem que al Cingle de la Creu hi havia instal·lat un telègraf òptic i que Ca l'Artiller era un polvorí.
Però de tota aquesta història militar, el que probablement més ha quedat a la memòria popular és l'esperó del Capolatell, conegut per la Presó de Busa. Separat de la cinglera per un profund esvoranc, s'hi accedia per una passarel·la de fusta (avui de ferro). Aïllat per parets verticals i clivellat de profundes escletxes, fou destinat com a presó dels soldats napoleònics. La llegenda narra que alguns, en no poder resistir-ho, es llançaven al buit cridant "Mourir á Búsa et resurgir á Paris". També diu que els llops que rondaven pels verals de Casa Llobeta feien la resta.

El grup de veïns al mirador de la Creu (serra de Busa)



Cap comentari: