27 de juliol, 2007

7ª CAMINADA POPULAR

EL SERRAT DE LA BEGUDA (22 d'abril del 2007)

Ja fa set anys que els veïns del Burés organitzen la seva caminada popular, la qual any darrera any mostra un poder de convocatòria més alt. La d'enguany ha estat la més nombrosa, superant el centenar de participants.
També ha estat la caminada més llarga de les realitzades fins ara, pro això no ha sigut inconvenient perquè el ritme de la marxa fos fins i tot, una mica massa ràpid, esta clar que el fet de que el recorregut circules per pistes amples i de molt bon fer, a comportat pocs embussos i un caminar molt fluït i agradable.
Els organitzadors, han volgut apropar als participants a una zona dels termes de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar on antigament el principal generador de riquesa no era l'industria tèxtil, molt habitual a banda i banda del Llobregat. Així hem pogut veure una zona de relleus muntanyosos molt suaus, on la principal manera de sobreviure era la pagesia, la ramaderia i el bosc.
Durant gran part del recorregut hem vist moltes masies, que no fa gaires anys estaven abocades a la desaparició i que avui dia, degut al gran problema que comporta adquirir un habitatge i la recerca cada cop més habitual d'un llogaret tranquil i menys mogut que les grans ciutats, ha estat el motiu principal perquè moltes d'aquestes cases carregades d'història, hagin estat restaurades i habilitades com a llocs de residencia.
El recorregut ens ha fet passar vora la Fassina, el Raval del Jordi, cal Marcó, cal Beguda, cal Senyoret, l'Aiguader, cal Gravat, cal Valent, el Puget de Baix, Ferreroles Vell, les Canyelles i el Ferran, pro també hem vist a prop el Fité, can Beu, el Puget de Dalt i més enllà dins del Clot del Tufau; cal Mestre Joan, cal Papa, el Planoi, el Gall, Casasaies etc.. Tot un seguit de masos i masies, que son la historia viva d'una zona on la pagesia també forma part del passat de la major part d'aquestes cases, deixant d'ésser avui dia la principal font d'ingressos pels seus habitants.
L'organització a volgut que els participants passessin una bona estona, i per això, a les envistes del serrat de la Beguda ha disposat un bon esmorzar, amb la col·laboració d'en Subirana que ja s'està convertint en tot un expert en la preparació d'aquests àpats.
Realment l'hora del tiberi es l'acte principal de la caminada, ja que es aquí on l'excursionista gaudeix del merescut descans, acumula energies i disfruta d'una agradable tertulià, on les presses i els mals de caps, no hi tenen cabuda, tot això queda aparcat per gaudir dels espais oberts, i de l'agradable companyia dels altres participants.
Una caminada amb més de cent excursionistes dona un ampli ventall de conversacions, així veus els més polítics, parlant del tema sense crispacions, els habituats al excursionisme, reconeixent sense problemes camins, turons i masies per donar informació als més inexperts, els romàntics explicant amb enyorança records passats que per alguns motius els van portar per aquests verals, d'altre banda tenim la quitxalla, molt nombrosa com cada any i que són el veritable motor del grup. Tots aquest petits detalls fan que aquestes caminades siguin alguna cosa més que una simple excursió, el fet de pogué sortir, arribar, compartir, parlar, gaudir del paisatge i finalitzar satisfet, comporta un seguit de sensacions que cada persona tindrà que valorar, doncs avui dia possiblement la vida no dona tant per tant poc.

Com a punt final L'Associació de Fills i Amics del Burés vol donar les gracies a tots els que han compartit amb nosaltres aquesta setena sortida i solament dir que vist l'èxit de participació ja estem pensant amb la propera.
Escrit publicat el mes de maig, a la revista local El Brogit.


La sortida


Aquest, ja el coneixem d'altres anys


Anem de pujada


Hora d'esmorzar


L'entrepà


Lo porro també és protagonista


El cafetonet


La Carmina Tapia i la seva família, són els participants que cada any venen de més lluny (Mataró)


Amics


Amigues i cosines


Amics veterans


Amics de caminades


També són amics


Un grup força nombrós


Tornem cap a casa


Les Canyelles


Bonica vista


Final de l'excursió


Fins l'any que ve

1 comentari:

Anònim ha dit...

buenoo aixo estaa moltbeee!! jeje bonika paginaa!! felicitatsss josep pallas jejeje;)