09 de febrer, 2008

L'ESCLAFIT DEL 17 D'AGOST DE 2003

Un diumenge d'agost de 2003, el nostre poble va poder veure com en pocs minuts les forces de la natura es mostraven totalment desenfrenades. Era mig matí i semblava que el dia s'acabava, el cel s'havia tornat negre com la nit, fins i tot es varen encendre les faroles dels carrers. Llavors va començar tot; va arribar l'esclafit. Poques hores desprès, totes les emissores de ràdio i televisió es feien ressò del que ens havia passat i començàvem a sentir un fenomen meteorològic que pocs havíem sentit: ESCLAFIT.
Però què és un esclafit?
Un esclafit, és una mànega d'aigua molt més devastadora que els habituals bufaruts o remolins. Es tracta de desplomaments d'aire associats a situacions de forta inestabilitat, com ara tempestes o línies de torbonada, amb un diàmetre de pocs quilòmetres, que normalment duren pocs minuts, i que poden arribar a causar danys similars als dels tornados, ja que poden assolir velocitats de fins a 270 km/h.
Veient els efectes, t'adones que malgrat l'alta tecnologia que sembla dominar-ho tot, encara hi ha moltes coses que són molt més poderoses que nosaltres i que són realment difícils de controlar.
Aquí a la colònia Burés, els danys més greus van ser conseqüència de la caiguda d'arbres. Les fotografies, ens mostren l'estat en que va queda el baixador de la línia de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat. Alguns cotxes també varen patir danys materials, per la caiguda de teules dels edificis pròxims. Aquest edificis tot i tindre assegurances prou cares, es van trobar que no cobrien els desperfectes ocasionats, ja que la caiguda de les teules va ser produïda per un fenomen meteorològic. Alhora de contractar aquestes assegurances, més val tindre quatre ulls i llegir molt bé la lletra petita, que normalment es molta.








30 de gener, 2008

EL PONT VELL (RECULL FOTOGRÀFIC 1900-1955)

El Pont Vell fou construït l'any 1454 per ordre de Bernat Sa Rocha, senyor de Castellbell. Aquest pont formava part d'una xarxa viaria que unia el Pla de Barcelona amb la Catalunya central i el prepirineu. D'aquesta primera etapa, segons les intervencions arqueològiques se'n conserven els arcs i el paviment de còdols, dividits cada dos metres i mig per una línia transversal de lloses que es va mantenir fins al segle XVI, moment en el qual es va fer un nou paviment de palets de riu ornamentat cada sis metres per alineacions dobles de pedres allargades a la dreta i lloses a l'esquerra, mentre que en el centre hi havia una filera de lloses grans. En aquest mateix segle s'ha constatat documentalment un transit freqüent i també el cobrament de pontatge. Al segon quart del segle XVIII, es va refer el primer arc del costat dret, mirant aigües amunt, probablement destruït quan el 1719 J. Amat i de Planells, senyor de Castellbell, va incendiar la fortalesa per impedir que els miquelets francesos se n'apropiessin, alhora es va posar un altre sòl de còdols col·locats sense ordre. Durant els anys següents ja no va experimentar modificacions notables tot i que va ser travessat per diverses canonades de servei, el paviment va ser refet diverses vegades fins que va ser asfaltat per permetre el pas de vehicles de motor.

El Castell i els dos ponts el Nou i el Vell. Any 1900. Fotografia del Sr. Lluís Escorsell i Batllina

Vista general de la Colònia Burés i el Pont Vell. Any 1910

Anys 20

Anys 30

Anys 50

Anys 50

Anys 50



16 de gener, 2008

CAMINADA A LA ROCA FORADADA (ANY 2002)

A l'estiu de l'any 2002, un grup de veïns de l'Associació de Fills i Amics del Burés va organitzar una excursió per la serralada montserratina, pujant fins dins mateix de la Roca Foradada i llavors tot seguit donant una volta fins el coll d'Agulles, refugi Vicenç Barbé i Pas de la Portella. Cal destacar que la major part del grup, era format per quitxalla, que s'ho va passar de allò més bé. La Roca Foradada, és un gran trau, al bell mig del conglomerat, i que des de certa distancia presenta una forma triangular, prou curiosa. Una vegada situats sota la mateixa observarem un corriol que comença des de la dreta, i que ens permetrà pujar sense gaires dificultats fins dins mateix del forat, des d'on podrem gaudir d'unes boniques panoràmiques d'aquesta zona.


Vistes de la Roca Foradada

El grup dins de la Roca Foradada, on varem aprofitar per esmorzar (Fotografies de Josep Masats)







Baixant de la Roca Foradada (Fotografies de Josep Masats)


Abans d'arribar al collet d'Agulles, fem diverses parades per descansar i gaudir del paisatge (Fotografies de Josep Masats)




Parada per descansar, al collet d'Agulles (Fotografies de Josep Masats)




Tot el grup, baixant l'entretingut Pas de la Portella (Fotografies de Josep Masats)