EXPOSICIÓ 2004

L'any 2004 l'Associació de Fils i Amics del Burés, va dedicar la seva exposició anual al mestre Francesc Vila i Ginferrer, en la seva faceta com a pintor. Els visitants van gaudir de l'Exposició on és varen presentar trenta tres quadre pintats a l'oli, a la vegada que van pogué fer qualsevol comentari al mateix autor, que va atendre molt amablement a tots els presents.

FRANCESC VILA I GINFERRER.
Castellbell i el Vilar (El Burés).
19 de febrer de 1922.

El Mestre Francesc Vila és natural de Castellbell i el Vilar, concretament de la colònia Burés, on ha estat el seu lloc de residencia habitual.
El seu nom, ha estat des de sempre relacionat amb el món de la musica. És fill de l'antic mestre fundador, de l'Orfeó La Formiga, Florenci Vila Vilaseca. Les seves inquietuds musicals, el van portar a cursar els primers estudis amb el Mestre Miquel Blanch, de Manresa. Continuà estudiant amb la Srta. Ester Oliveras, de Castellbell i el Vilar i la Srta. Blanca Morera, de Manresa. Cursà estudis superiors en el Conservatori Municipal de Música, de Barcelona. A partir de 1940, si bé el director de la Capella de Música Burés era el mestre Gibert, aquest s'ocupava sobretot de dirigir la Secció Rítmica i Plàstica i en Francesc Vila, com a subdirector, portava la part coral. Fou nomenat nou director de la Capella el dia 11 de març de 1952.
Ha dirigit, a més de la Capella de Música Burés, el Cor "Sant Josep" de Manresa, i el "Cor Montserratí" de Montserrtat. Com a compositor, té una justa i reconeguda fama. Ha fet diverses composicions, ha escrit un elevat nombre de cançons polifòniques, sardanes, arranjaments, etc.

Un altre de les seves grans passions, aquesta menys coneguda és la pintura. Tot i així, amics i veïns de la colònia Burés si n'estem assabentats, d'aquest entusiasme que porta el Mestre Vila dins del cor, pel món dels colors. Qui no a vist al mestre donar vida sobre una tela blanca, a la silueta inconfusible del nostre Castell, a la vella Fassina, o l'altívol turó del Marqués. Al llarg dels anys, la gent de la nostra petita colònia hem pogut gaudir de la seva música, i hem estat espectadors, amb els nostres propis ulls de la seva capacitat creadora, a l'hora de plasmar en els seus quadres, qualsevol raconet del nostre poble.
Per tot això l'Associació de Fills i Amics del Burés, a volgut retre un sincer homenatge, a aquesta part més desconeguda del mestre, oferint per a tothom una mostra d'olis del pintor, Francesc Vila.

LA FONT DEL BOSC

Imatge retrospectiva que ens acosta al 1996, un any de moltes pluges, on la Font del Bosc va rajar de valent, fins i tot pels forats de la part superior

Castellbell i el Vilar no és poble de moltes fonts, i menys si el comparem amb els pobles veïns de Rellinars i Vacarisses, els quals fins i tot, s'han permès el luxe d'escriure algun llibre o publicar mapes descriptius de les seus nombrosos brolladors. En el nostre municipi la zona on més fonts trobem, és a la ribera de la riera de Marganell o a les torrenteres que si aiguabarrejant. Moltes d'elles estan perdudes, menys les que estan a prop dels llocs habitats, les quals resten més o menys endreçades, l'únic inconvenient és que estan molt lluny del centre de la població. Sense tenir amb comte les fonts urbanes, la majoria emplaçades a les plaçes del municipi, ens trobem que Castellbell i el Vilar, és un poble escàs en surgèncias naturals. La passejada d'avui és curta, no he tingut que caminar gaire per arribar a una de les fonts més emblemàtiques i més conegudes de Castellbell i el Vilar, la font del Bosc. Una font amb nom propi, situada a pocs metres del barri Burés i a tocar la carretera que mena a Rellinars. La llàstima d'aquesta font, és que tot i esta a prop del poble resta tant abandonada com les fonts més perdudes i llunyanes. Situada en un lloc de fàcil accés i en un ambient ombrívol i acollidor, la font segueix complint la tasca de donar aigua als qui la visitant, tot i que avui dia l'apreciat líquid que ens regala, no és apta pel consum de les persones. Fa uns anys enrera quant l'aigua embotellada no era tant popular, la font era un anar i venir de gent omplint garrafes i càntirs i de veïns que aprofitant la seva proximitat i feien petar la xarrada. També era freqüentada per visitants d'altres llocs, que venien amb el tren o amb el cotxe, fins i tot i paraven per dinar sota l'ombra dels àlbers que hi han en aquest lloc. Ara la font resta en total oblit, com si no hi fos, la seva aigua no és potable, els arbres estan totalment descuidats i l'esbarzeram i l'herbassar cobreixen gran part del recinte. A dia d'avui ni tan sols els artistes de les pintures en esprai, que ja deixaren les seves empremtes a les parets, la visitant.
assentat al pedrís de la font he pogut fer una reflexió llarga i tranquil·la, doncs el mateix lloc amb porta a gaudir del repòs. A vegades tenim coses molt a prop, per poder fruir d'elles, pro per motius que ni se saben resten oblidades, i uns pels altres, sempre queden coses a mig fer. La font del Bosc és un exemple clar d'un lloc desatès, que possiblement si fos arrengada tampoc acolliria gran nombre de visitants, pro al menys faria més goig.

(PASSEJADES. Article aparegut a la revista local "EL BROGIT", juny de l'any 2006)

50 ANYS DE L’INCENDI D’INDUSTRIES BURÉS

Un dia de l'any 1957, entre les 3 i les 4 de la matinada és declara un gran incendi a les golfes de la fàbrica. La sirena dona la veu d'alarma als veïns. El foc és controlat a punta de dia gràcies a l'ajuda del grup d'incendis de la fàbrica veïna de can Borràs, amb un potent moto bomba i una escala de dimensions considerables.