No fa gaires dies que ha passat la Setmana Santa, i amb ella les habituals "Caramelles" del Diumenge de Pasqua. En aquest dia, solament cal sortir al carrer per adonar-sent que els temps han canviat. Tot i que diversos grups i entitats segueixen mantenint viva la tradició, aquest dia a perdut gran part del seu caliu d'antany. El tarannà del barri a canviat, i això a comportat que aquestes petites tradicions ja no siguin les mateixes; antigament, no es parlava com avui de fer vacances per Pasqua, en alguns casos ni tans sols a l'estiu es feia descans, llavors la Setmana Santa es passava a casa i era una bona excusa per participar amb algun grup de cantaires, o amb els populars bastoners. Aquests grups eren formats per nombroses persones, els bastoners sortien al carrer amb més de vuit colles, els balcons i els carrers eren plens de gom a gom, donant un caliu especial al Dia de Pasqua.
A dia d’avui alguns grups de cantaires s'han revifat, i els Bastoners segueixen fidels any rere any, tot i els problemes que suposa el trobar gent jove amb ganes de participar. Les coses canviant i tot que no falta voluntat, la Pasqua a perdut gran part del seu encant.
UNA MICA D' HISTORIA
A dia d’avui alguns grups de cantaires s'han revifat, i els Bastoners segueixen fidels any rere any, tot i els problemes que suposa el trobar gent jove amb ganes de participar. Les coses canviant i tot que no falta voluntat, la Pasqua a perdut gran part del seu encant.
UNA MICA D' HISTORIA

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals.
El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).
La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres.
En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.
Any 1914


Dirigint el grup el mestre Sr. Francesc Vila. Anys 40


Podem veure a: J. Llongueras, Florian Peréz, M. Vilaseca, M. Torra, MC. Viladrich, N. Cornadó, A.Bagués, M. Bagués, P. Puig, J. Elies, J. Vila, D. Guix, T. Torras, J. Pujól, E. Albuixec, M. Puig, Jordi “de la Torre”, A. Roda, R. Pubill, F. Elies, J. Sellarés, Soler, M. Riera, LL. Alsina, V. Frontera, G. Faine, D. Bach, F. Soler, A. Codina, M. Vila, J. Simon, J. Frontera, P. Malaret, M. Torra, MR. Gimferrer, J. Torra, E. Torra, D. Vilaseca, M. Sisó i LL. Figuls. Any 1945















ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada