Som un barri petit, en un poble relativament petit, pro tenim una cosa que altres nuclis de població més grans no en poden arribar presumir. Això no és altre cosa, que el pogué gaudir d'una parada de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenats col·loquialment com, Els Catalans. Avui dia ens tenim que conformar amb una baixador, pro anys enrere aviam arribat a tindre una estació com cal, fins i tot amb un Cap d'Estació que residia en el mateix edifici; també s'ha de dir que el servei d'avui dia és molt millor, amb trens elèctrics molt més còmodes, més rapits i amb horaris més seguits. A dia d'avui el tren possiblement passa un xic desapercebut, doncs el vehicle dominant és el cotxe, pro antigament quant no es disposava de cotxe propi, tenir una parada de tren a escassos tres cents metres de casa era tot un luxe, que apropava al veïnat a les gran ciutats, Barcelona per un costat i Manresa per l'altre.
..BMP)
Des del Pont Nou, es pot veure l'inici de les obres del pont del ferrocarril. Any 1915
Primeres obres de la construcció del túnel que travessa el Turó del Castell. Any 1920..JPG)
Estació dels FFCC a Castellbell i el Vilar. Anys 30..BMP)
Ferrocarrils Catalans. Any 1955..BMP)
El Castell i l'Estació. Anys 50..JPG)
El Castell i l'Estació. Anys 50..BMP)
Marxa del tren per sota el Raval de les Roques, on hi havia les cases de cal Senyoret, cal Pere Bonic i cal Sord. Any 1925..bmp)
Detall d'un tren de mercaderies a l'estació de Castellbell i el Vilar, Any 1940..bmp)
Pas del tren molt a prop dels Abadals. Any 1925..JPG)
El Castell i el Pont de Ferro. Anys 40..JPG)
Amb el pont ensorrat havien de transvasar la potassa del tren a camions. Anys 40
Vista d'una locomotora passant pel pont de ferro. Anys 50..BMP)
Grup de gent a l'Estació de Castellbell i el Vilar. Anys 40. Podem veure a: J. Montoya, J. Bou, J. Trulls "el Tut", J. Pujol, Sr. Benages, A. Bau, F. Riera
1 comentari:
Al leer y ver estas fotografias me han hecho recordar al pueblo donde iba averanear de pequeño y me ha entrado una moriña q.no veas, se trata del pueblo de Jorba,esta ceca de Igualada,es alli donde ,con seguridad,he pasado los mejores momentos de mi vida y no porque fuera un crio y no tubiera los problemas q. te salen cuando te haces adulto si no por la tranquilidad con q. se vive en estos pueblos pequeños,en fin q.celebro el haber entrado en tu bloq y hacerme recordar tantas cosas bonitas.
Publica un comentari a l'entrada