21 de febrer, 2008

CALÇOTS A DOJO (17 de febrer del 2008)

La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada. A Valls, la ciutat d'on és originària la calçotada es celebra a finals de gener, des de l'any 1982 la calçotada popular de més renom. Les calçotades es solen fer des de finals de l'hivern fins al març o principis d'abril, segons la temporada. Tot i que a Valls i comarca la calçotada se celebra des de principis del segle XX, aquest àpat va començar a popularitzar-se a partir de mitjans del segle passat. Així, amb el pas dels anys, la calçotada ha esdevingut una menja típica de la comarca de l'Alt Camp i s'ha estès també a les comarques veïnes (Tarragonès, Baix Camp i Conca de Barberà).
L'origen d'aquest àpat es creu que està a la població de Valls. A finals del segle XIX un pagès d'aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot. Abans de coure els calçots, se'ls escurcen les fulles més llargues i se'ls talla un tros d'arrel. A continuació, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor. S'acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula. La salvitxada, o salsa de calçots, és la salsa típica que s'utilitza per acompanyar els calçots. Té certa semblança amb la salsa romesco, si bé els usos d'ambdues son una mica diferents: el romesco s'utilitza generalment amb el xató i la salvitxada amb els calçots.
Entre els seus ingredients s'hi compten les ametlles i avellanes torrades, tomàquets vermells escalivats, alls escalivats, oli d’oliva, pa torrat, nyores, vinagre, sal i julivert. Es prepara picant els ingredients (en l'ordre adient) en fred en un morter per formar una pasta i finalment afegint-hi l'oli.



Un grup de calçotaires del barri Burés, es varen reunir per pogué assaborir aquest típic àpat d'hivern