LA FÀBRICA

La Família Burés. Els Burés els trobem de molt antic establerts a la ciutat de Manresa, seguint de pares a fills l’ofici de fusters. A partir d’aquesta família de fusters podem seguir llurs activitats fins arribar a Esteve Burés i Arderiu, que deixà l’art de la fusteria per dedicar-se plenament a la fabricació de filats i teixits de cotó; primer a Sant Joan de Vilatorrada, i més tard a Castellbell i el Vilar. L’hereu Esteve continuà l’ofici de fuster a l’obrador de la casa que tenien al carrer de les Piques-plaçeta d’en Creus (Manresa). Casat amb Marianna Balet, tingué diversos fills. L’hereu fou Francesc, que el 1831 es casa amb la filla d’un mestre de cases anomenat Pere Arderiu. Encara que la principal activitat era la de fuster, aviat començà a actuar com empresari d’obres. L’hereu Esteve Burés i Arderiu compartia amb el pare les tasques de l’empresa. La inquietud per aconseguir un lloc cada vegada més important entre l’emergent burgesia marnresa feu que Francesc Burés és poses d’acord amb el seu veí i amic Oleguer Borràs, per entrar a formar part d’una societat per filar i teixi cotó, que en aquells temps començava a perfilar-se com una activitat mercantil de futur. El 1860 Francesc Burés i Balet basti a Sant Joan de Vilatorrada el que era anomenada fàbrica d’en Burés o del Mig. Sota la seva direcció formà una societat en la que hi participaven els seus fills i que prengué el nom de “Francisco Burés i Compañía”. Quant morí Francesc Burés i Balet van continuar dirigint la fàbrica els germans Esteve i Francesc Burés, però aquest últim morí aviat. El 24 de novembre de 1869 es reformà la Societat i, a més d’Esteve Burés, la formaren les seves germanes Ignàsia i Maria Carme. Aviat, però, Esteve Burés es decidí per construir una gran fàbrica a Castellbell i el Vilar, per la qual cosa la fàbrica de Sant Joan contínua sota la direcció molt més directa dels altres socis. A conseqüència de les bones relacions existents entre les famílies Burés i Borràs, a l’any 1874 és celebra el casament de la filla dels Borràs Raymunda, amb l’hereu dels Burés, Esteve. Quedant constituït un matrimoni, que residí a la casa dels Burés, al carrer de les Piques de Manresa. A partir d’aquí la vida d’Esteve Burés i Arderiu queda vinculada al centre fabril de la colònia Burés i a la història de Castellbell i el Vilar, fins el dia de la seva mort a l’any 1893, on fou enterrat desprès d’un acte que comença a Barcelona, amb sortida de la casa mortuòria del carrer Fontanella. L’ofici és celebra a l’església de Santa Anna i desprès el cadàver fou embalsamat i portat pel ferrocarril del Nord fins l’estació de Monistrol. Des d’aquí fou portat fins el cementiri de Castellbell per ésser dipositat en el panteó familiar de la família Burés. Fins aquí totes aquestes dades formant part de l’història del municipi de Castellbell i el Vilar, a partir d’aquí és on la colònia Burés comença a forma part d’aquesta història. Esteve Burés adquirir una peça de terra al Marqués de Castellbell Joaquim Carcer i Amat, just al peu del Pont Vell. El 4 de novembre de 1871 el Governador aprovava l’autorització, perquè Esteve Burés pogués utilitzar les aigües del riu com a força motriu de la fàbrica que pensava construir. En virtut d’aquesta autorització, s’obligava a donar al propi marqués una quantitat d’aigua del canal, suficient per donar moviment a un molí fariner de dues moles. El 29 d’abril de 1872 fou signat el conveni, segons el qual el marqués cedia a Esteve Burés un tros de terra erma de forma triangular d’una extensió d’una quartera de sembrat pel preu de 750 pessetes, per poder edificar una fàbrica de filats i teixits. El marqués també cedia en plena propietat un altre tros de terra erma de dues quarteres i quatre quartans i mig pel preu de 1800 pessetes, per tal que pogués passa pel mig d’aquestes terres un canal. Les primeres obres que és realitzaren, són l’obertura d’un canal d’uns cinc cents metres i una pressa provisional, feta amb grans taulons de roure.
A la vegada és construeix una casa de planta i pis, davant del lloc on s’havien de fer les fàbriques. Els baixos s’habiliten com a cantina, i al pis superior s’hi instal·la un modest pis per Esteve Burés. El mes de gener de 1874 s’acaba la primera meitat de la fàbrica que donava al Pont Vell. Aleshores és arrendada a la firma Hijos de M. Puig, fabricants del Pla de Barcelona. Comença a funcionar el dia 1 de Març de 1874. Tot seguit és construeix la segona fàbrica que havia d’ocupa Esteve Burés. El 8 de desembre de 1974 és celebra el centenari de la primera fàbrica. Una greu crisis que comença a la dècada dels anys 80, porta a l’empresa a tanca portes definitivament l’any 1991. En el dia d’avui la fàbrica continua al mateix lloc. Desprès d’uns anys sense activitat laboral, actualment torna acollir llocs de treball, tot i que d’una manera molt diferent a la que havíem conegut fins ara.

Dades extretes del llibre
“Història de la Indústria Tèxtil a Castellbell i el Vilar.
De Joan Masats i Llover.

Esteve Burés i Arderiu
(1833-1893)Dibuix a la ploma fet als Estudis Napoleón de Barcelona, dels germans Antoni i Emili Fernàndez, que foren a finals del segle XIX els retratistes més famosos de Barcelona i primers fotògrafs de la Casa Reial

Fàbrica Burés. Any 1925.Vista general de la colónia Burés i la fàbrica

La Fàbrica. Anys 20.Vista general de la part de darrera

Vista general de la fàbrica, des del turó del Marquès. Anys 60

Vista aèria de la Colònia Burés. Primeries dels anys 60.

El canal de can Burés. Anys 20. Vista del canal de la fàbrica, amb els rentadors i l’hort de l’amo

Resclosa i casa de comportes. Anys 20. Vista general de la resclosa

Any 1968. Entrada de la fàbrica

Any 1970. Sala de Batans

Any 1970. Sala de Batans

Any 1970. Batans

Any 1970. Batans

Any 1970.Cardas

Any 1970. Pentinadores

Any 1970. Metxeras

Any 1970. Continues

Any 1970.Ovilleros

Any 1970. Telers vells

Telers vells

Els Telers. Anys 70. Nau dels telers Cerdans d’Indústries Burés. A la imatge podem veure a les teixidores Pepita Serra i Florentina Elies

Any 1970. Sala nova de telers Cerdans

Vestidors

El menjador de la fàbrica. Anys 60

La Fusteria

La Manyeria de la fàbrica Burés

Anys 50. Podem veure a: Claudi Albuixech, Lluís Tarres, Pere Frontera, Federic Bagués

Any 1963. Carrossa de Pasqua feta per operaris d’Indústries Burés, darrera dels pisos al costat del Casino Burés. Podem veure als Srs: Tadeo,Casellas, Noguera, Casimiro, J. Costa, Losada, I. Costa, J. Guix, Pepet Valls, Serra, Faine, R. Guix, Granel i García

Amadeu Faine. Anys 40.L’Amadeu mostra una anguila de dimensions considerables, la qual va obturar les comportes de la turbina de la Fàbrica, complicant així la jornada als turbinaires i operaris mecànics

Operaris del taller mecànic d’Industries Burés. Any 1955. Àpat a la font del Santó. Podem veure als Srs: Guell, JM. Bagués, Pla, Faine, Soler, Frontera, Pericas, Serra, V. Riera, Romanos, F. Riera, J. Bru i A. Bagués

Centenari d’Industries Burés. Any 1974. En commemoració del centenari de la fàbrica, el carrer Burés mostra una imatge més festiva

Centenari d’Industries Burés. Any 1974.El 8 de desembre és celebrà la commemoració del centenari de la primera fàbrica. A la imatge podem veure el dinar de germanor, que és va celebrà en una de les naus de la Fàbrica Nova

CALÇOTS A DOJO (17 de febrer del 2008)

La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada. A Valls, la ciutat d'on és originària la calçotada es celebra a finals de gener, des de l'any 1982 la calçotada popular de més renom. Les calçotades es solen fer des de finals de l'hivern fins al març o principis d'abril, segons la temporada. Tot i que a Valls i comarca la calçotada se celebra des de principis del segle XX, aquest àpat va començar a popularitzar-se a partir de mitjans del segle passat. Així, amb el pas dels anys, la calçotada ha esdevingut una menja típica de la comarca de l'Alt Camp i s'ha estès també a les comarques veïnes (Tarragonès, Baix Camp i Conca de Barberà).
L'origen d'aquest àpat es creu que està a la població de Valls. A finals del segle XIX un pagès d'aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot. Abans de coure els calçots, se'ls escurcen les fulles més llargues i se'ls talla un tros d'arrel. A continuació, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor. S'acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula. La salvitxada, o salsa de calçots, és la salsa típica que s'utilitza per acompanyar els calçots. Té certa semblança amb la salsa romesco, si bé els usos d'ambdues son una mica diferents: el romesco s'utilitza generalment amb el xató i la salvitxada amb els calçots.
Entre els seus ingredients s'hi compten les ametlles i avellanes torrades, tomàquets vermells escalivats, alls escalivats, oli d’oliva, pa torrat, nyores, vinagre, sal i julivert. Es prepara picant els ingredients (en l'ordre adient) en fred en un morter per formar una pasta i finalment afegint-hi l'oli.

Un grup de calçotaires del barri Burés, es varen reunir per pogué assaborir aquest típic àpat d'hivern

VISITA REIAL (1971)

Després dels grans aiguats, del mes de setembre de l'any 1971 i quant la colònia Burés encara no s'havia refet dels estralls ocasionats per l'aigua, la nostra humil barriada va rebre la visita dels llavors prínceps d'Espanya i avui día, reis del país veí en Joan i la Sofia. Es de suposar, que no es varen perdre per casualitat per aquest verals i el fet de que la família Juncadella (propietària d'Indústries Burés) estigues situada en un punt àlgid de la societat benestant espanyola, va ser la clau perquè els humils treballadors i demès veïns del barri, poguéssim veure en directe a la reialesa espanyola, sense tindre que mirar la televisió o el No-do.
La visita reial va ser tot un enrenou i com a mínim va servir per que els veïns i treballadors, passessin un dia entretingut oblidant per uns moments la gran catàstrofe, que havíem patit pocs dies abans. Pels propietaris d'Indústries Burés, aquesta visita segurament també va ser fructuosa, ja que no se'n devien esta, a l'hora de demanar algun que altre calero, per minvar les nombroses despeses que va ocasionar aquest desastre.
(Arxiu Fotogràfic de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar-Fotografia Ronart)

L'entrada al poble mostrava aquest desolador aspecte

Molt de fang, canyes i una peculiar olor, era el dia a dia en que es trobaven el veïns del barri

El dia de la visita reial i va haver molt de moviment, sobre tot pels voltants de la fàbrica

Els baixos dels pisos, van ser el més afectats i la gent seguia amb les tasques de neteja

La visita reial va ser tot un espectacle. Els Prínceps d'Espanya, sempre van estar acompanyats pels membres més importants de la família Juncadella i el director de l'empresa el Sr. Ripoll

Els treballadors d'Indústries Burés, van agrair la visita amb aplaudiments

A més dels membres de la reialesa, la visita també estava formada per alts càrrecs del govern espanyol

Els membres del Consistori de Castellbell i el Vilar i treballadors de l'empresa, reunits per pogué veure d'a prop als Prínceps

Tan el Príncep Joan, com la Princesa Sofia, es varen mostra molt amables amb el veïnat