L’Onze de Setembre, Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Diuen que qui perd la memòria perd identitat, per tant, potser caldrà fer una mica d'història i caldrà que tots recordem què va passar aquell 11 de setembre de 1714; si més no, és necessari que tots sapiguem per què és tan important aquest dia per a la història de Catalunya.
Queda clar que, al contrari del que alguns diuen en to de burla, els catalans durant la Diada, no celebrem haver perdut cap batalla. L’11 de setembre, el que es fa és recordar que Catalunya abans d’aquell dia de l’any 1714, era una nació amb una llengua, una cultura, un comerç, unes lleis i, fins i tot, una manera de fer política pròpies. Mantenir viu el record d’aquella data tan nefasta pel poble català, és com dir-li a tothom que els catalans no oblidem tot el que Catalunya ha estat, ni qui som, ni quina és la nostra història.
Després d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714, avui dia Catalunya ha recuperat la seva autonomia, amb un Govern i un Parlament elegits democràticament. El sentiment del poble català és profundament democràtic i pactista, i per això se sent del tot integrat al moviment que lluita per la unitat de tots els pobles d'Europa. I com a poble que viu els problemes fronterers, sap que la seva millor aportació a Europa és la seva cultura i la seva voluntat de construir un país, obert a tothom, lliure i progressiu, al costat de les altres regions i nacions de la nova Europa.
Queda clar que, al contrari del que alguns diuen en to de burla, els catalans durant la Diada, no celebrem haver perdut cap batalla. L’11 de setembre, el que es fa és recordar que Catalunya abans d’aquell dia de l’any 1714, era una nació amb una llengua, una cultura, un comerç, unes lleis i, fins i tot, una manera de fer política pròpies. Mantenir viu el record d’aquella data tan nefasta pel poble català, és com dir-li a tothom que els catalans no oblidem tot el que Catalunya ha estat, ni qui som, ni quina és la nostra història.
Després d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714, avui dia Catalunya ha recuperat la seva autonomia, amb un Govern i un Parlament elegits democràticament. El sentiment del poble català és profundament democràtic i pactista, i per això se sent del tot integrat al moviment que lluita per la unitat de tots els pobles d'Europa. I com a poble que viu els problemes fronterers, sap que la seva millor aportació a Europa és la seva cultura i la seva voluntat de construir un país, obert a tothom, lliure i progressiu, al costat de les altres regions i nacions de la nova Europa.
Quadre: A. Estruch. Caixa SabadellEl Cant de la Senyera
Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i Gorina i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l'Orfeó Català, fou estrenat a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Estigué interdit del 1939 al 1960.
Al damunt dels nostres cants
aixequem una xenyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada