El barri Burés, és un dels nuclis habitats de Castellbell i el Vilar, amb més arbres per metre quadrat. Tenim la sort, de gaudir en pocs metres de dos tipus de bosc ben diferenciats; per una banda la proximitat al bosc pròpiament dit, on predomina el pi blanc, amb alzines i alguns roures i per l'altre, els escassos metres que ens separen del riu, on si pot observar el bosc de ribera, format majoritàriament per pollancs, àlbers i salzes. Les places també aportant una bona diversitat d'arbres. A la plaça Lluís Companys i podrem veure una bona mostra de til·lers, els quals foren plantats a principis dels anys cinquanta, del segle passat. Després de la renovació de la plaça, es plantaren exemplars de robínies i mèlies i a la plaça petita i tenim varis exemplars de negundo.
Peró a més de tots aquest arbres, si n'hi havia un que destacava per sobre dels demès, era el gran cedre que hi havia en els jardins situats davant de l'antiga fàbrica. El cedre, estrictament, és del gènere de les coníferes (Pináceas), originari del Mig Orient i del Himalaya, del que formen part diverses espècies d'arbres de gran grandària, de fusta olorosa, copa cònica o vertical, molt utilitzats per a la ornamentació de parcs. Aquest arbre tenia una alçada aproximada d'uns nou metres, amb una amplada de brancatge d'uns cinc metres. Fou plantat a finals de la dècada dels seixanta, i ja de jove va suportar les inclemències meteorològiques, ja que la gran riuada de l'any 1971 el va agafar de ple, i a l'any 2003 es va sobreposar a l'esclafit. Peró el gran cedre, no va pogué superar les grans bufades de vent del dia 24 de gener del 2009. La seva majestuosa capçada i la força molt continuada del vent, foren un greu inconvenient per l'arbre, el qual va quedar mig descalçat del terra i en perill de pogué caure en qualsevol moment; tot i que fou subjectat i apuntalat, es va decidir que l'arbre es tenia que tallar, ja que suposava un perill pels vianants. Segurament quant més el trobarem a faltar, serà per les festes del Nadal, ja que des de fa molts anys era engalanat amb llums i acollia als seu peu un petit pessebre nadalenc.
Peró a més de tots aquest arbres, si n'hi havia un que destacava per sobre dels demès, era el gran cedre que hi havia en els jardins situats davant de l'antiga fàbrica. El cedre, estrictament, és del gènere de les coníferes (Pináceas), originari del Mig Orient i del Himalaya, del que formen part diverses espècies d'arbres de gran grandària, de fusta olorosa, copa cònica o vertical, molt utilitzats per a la ornamentació de parcs. Aquest arbre tenia una alçada aproximada d'uns nou metres, amb una amplada de brancatge d'uns cinc metres. Fou plantat a finals de la dècada dels seixanta, i ja de jove va suportar les inclemències meteorològiques, ja que la gran riuada de l'any 1971 el va agafar de ple, i a l'any 2003 es va sobreposar a l'esclafit. Peró el gran cedre, no va pogué superar les grans bufades de vent del dia 24 de gener del 2009. La seva majestuosa capçada i la força molt continuada del vent, foren un greu inconvenient per l'arbre, el qual va quedar mig descalçat del terra i en perill de pogué caure en qualsevol moment; tot i que fou subjectat i apuntalat, es va decidir que l'arbre es tenia que tallar, ja que suposava un perill pels vianants. Segurament quant més el trobarem a faltar, serà per les festes del Nadal, ja que des de fa molts anys era engalanat amb llums i acollia als seu peu un petit pessebre nadalenc.
