EL GORRO FRIGI-MONTSERRAT

Avui varis membres de l'Associació de Fills i Amics, han fet l'ascensió a un dels més bells miradors montserratins; el Gorro Frigi, de 1152 metres d'altura.
Amb una excursió circular que dona tota la volta al Gorro Frigi, hem pogut gaudir de camins bons, de llocs sense camí, i d'una mica d' emoció a l'hora d'afrontar la part final del cim, seguint la primera via d'escalada (Via Normal al Gorro Frigi). Avui dia aquesta ruta resta equipada amb cadenes i cable de seguretat, per la qual cosa el recorregut és més semblant a una ferrada, que no pas, a una via d'escalada.

La Pili

En Juanin

L'Anna i la Chari

La Pepi el Joan

El grup al cim del Gorro Frigi, al fons el monestir de Montserrat. Anna, Chari, Pili, Juanin, Pepi, Joan i el que fa la foto, en Josep Anton

UN XIC D'HISTORIA

Un parell de membres de l'Associació de Fills i Amics del Burés, en Joan Frontera i JA Pallàs, han assolit el cim del Gorro Frigi (1152 metres. Montserrat)

El sector de Gorros, es troba davant del monestir. Els seus monòlits semblen sentinelles que vigilen el pas constant de turistes, religiosos i muntanyencs. La zona la formen diversos monòlits de roca: la Gorra Marinera, les Magdalenes i el mític Gorro Frigi. Totes les vessants de cada monòlit, es troben farcides de vies d'escalada d'entre 30 i 180 metres de longitud; el Gorro Frigi és el que té les vies més llargues i espectaculars, pro també és un dels més fàcils de pujar per la seva via normal.

El dia de Sant Jordi de l'any 1994, un grup de Torredembarra col·locà al Gorro Frigi aquesta enorme bandera catalana, petit fragment de la que un any anterior havien confegit a la seva vila i estès al llarg de vuit-cents metres de la platja.
**************

Un Gorro Frigi és una espècie de caputxa, de forma aproximadament cònica però amb la punta corbada, confeccionat habitualment amb llana. Aquesta peça, ha tingut una estranya història. Suposadament, el seu origen es troba en la regió de Frígia, Àsia Menor, en l'actual Turquia. En el segle XIX, el gorro frigi es consagra definitivament com a símbol internacional de la llibertat i del republicanisme. Durant els segles XIX i XX, ha estat utilitzat com símbol en diverses repúbliques. En l'actualitat figura, com símbol de la llibertat, en l'escut de diverses nacions americanes, com Argentina, Bolívia, Colòmbia, Cuba, Haití, Nicaragua, El Salvador i Paraguai, així com escuts de províncies argentines actuals.

S'ha pensat que la barretina catalana pot tenir el seu origen en el gorro frigi, ja que la seva forma és pràcticament idèntica.

L'Edu també va fer el Gorro Frigi (Març del 2007)

L'Anna també va fer el Gorro Frigi (Juliol del 2007)


Algú més ha fet el Gorro Frigi?

si es així, i ens envia la fotografia la posarem a la pagina.

Si no ho as fet i el vols pujar, solament o tens que dir i t'acompanyarem amb molt de gust....

LA GRAN TARTERA

Sortida d'un grup de quatre persones fins la Serra de Querol-Port del Comte, per pujar al cim del Puig de les Morreres i baixada per la espectacular tartera de les Morreres.

La gran esplanada del Pla de Bessies

Fent els últims metres abans del cim

Cim del Puig de les Morreres, de 2212 metres d'altura

Baixant la tartera de les Morreres

Final de la gran tartera

A l'hora de dinar, hem fet cap a la zona d'esbarjo del Creu del Codó

Per finalitzar el dia, passeja pels carrers de Sant Llorenç de Morunys

HEM TORNAT A VALLCEBRE

Durant el mes d'agost varem fer la via ferrada de Les Roques de Empalomar, molt a prop del poble de Vallcebre. Ara al setembre hi hem tornat, ja que un parell de membres del grup no varen pogué vindre en la sortida realitzada el mes passat.

http://fillsiamicsbures.blogspot.com/2009/08/del-monell-les-roques-dempalomar.html

FARRA CARGOLERA

Després de tot un estiu esperant els dies de pluja, per anar a la recerca del apreciat cargol (Amphidoxa arctispira), hem aconseguit reunir els màxims aspirants, per gaudir d'una suculenta cargolada.
Una vegada els caragols; caçats, nets, triats, bullits, i cuinats, s'ha passat a lo millor de tota aquesta parafernàlia, o sia, el tast, la jalada o endrapada, com se li vulgui dir, el cas que els caragols estaven en el seu punt. I esta clar, en un dia de caragols no podia falta la pluja, però res de res, solament era un cap de boira, que possiblement va treure el nas, en sentir la cançó de l'estiu...... "Fulliiiim fullaaaaam, fullim fullam fulleira, palla palleira, palla palleira soc d' Orense vinc de Lugo porto la gaita".....i o deixem aquí, ja que podria ferir sensibilitats alienes a la festa. En conjunt; cargols, cançons, i companyia, han fet que el dis fos perfecte.

Els protagonistes

La taula

Caragols a dojo

L' iaia

La pluja agermana

L'hereu i la pubilla

DE FERRADES PER ANDORRA....

Aprofitant el bon temps, les vacances d'alguns i el temps d'oci perpetu d'uns altres, un grup de veïns varen decidir anar al país dels Pirineus, per fer tres vies ferrades en un parell de dies. El dijous varem arribar al país veí, on d'entrada ens va tocar fer cua (normal), per mostra les nostres credencials. Tot seguit ferrada del Tossal Gran d'Aixovall (curteta, però aèria de collons, amb un algun pas encabronat), la fem sense gaires problemes. Després ens dirigim als Cortals d'Encamp, on fem la ferrada dels Clots de l'Aspra, més relaxada i encara més curta, amb una mica de fresqueta...fins i tot trobem algun rovello. Acabada la jornada ferratera ens dirigim al Tarter, on descasarem i farem nit, després d'un final de dia, dedicat a las típiques compres andorranes. Un bon sopar, i amb més d'un problema per conciliar la son, despertem en un divendres sense gaires canvis, doncs tornem a estar entaulats amb un bon esmorzar. A continuació com el dia anterior, preparem els estris i retornem a les roques, per fer la ferrada de Sant Vicenç d'Enclar, més difícil que les altres dues, però es nota que el grup s'ha posat les piles amb tant entrenament, i tots la passant amb nota molt alta. Al migdia retornem a la cua fronterera, on avui per variar ens demanen alguna cosa més que les credencials, mala sort ens a tocat l'amargat de torn, el qual ens obsequia amb la seva mala llet....i es que en el mon, i te que aver de tot..en aquest cas un gran cabronàs (a tomar x kulo). Al migdia fem parada a la Mare de les Fonts de Solsona, quina sort la taula ja esta posada..ara tenim un bon dinar a l’ombra d'uns plataners. Reprenem la marxa per arribar a casa satisfets, hem passat un parell de dies molt agraïts.

Preparatius, a la ferrada del Tossal Gran d'Aixovall

Inici de la gran paret

La Pili, en un flanqueig espectacular

Algun pas tècnic

L'alçada ja es fa notar

Final del recorregut

Via ferrada dels Clots de l'Aspra..."les noies són guerreres"

Ferrada amb alguns ponts

La Pepi Pons creuant el pont

Més ponts

"Les noies guerreres" descansen després de fer tota la via al cap davant

D'altres aprofiten la jornada per collir rovellons

Fi del dia, amb uns bons àpats i un merescut descans a l'apartament del Tarter

Ja hi tornem...ara a la ferrada de Sant Vicenç d'Enclar

Això és força dret...ehhhhh

La Chari envoltada d'un gran pati..quina por

Un descansillo, a mig camí

Ara, passos força drets de cadenes

Quines vistes....la Pili i la Chari..treballant de valent per superar les ultimes dificultats

Els Rivera-Pons...un tàndem amb molta marxa

L'ermita de Sant Vicenç d'Enclar...final de la ferrada; amb la Chari, Pili, Joan, Juanin, Pepi i Josep

Paradeta a la Mare de les Fonts...i cap a casa