El Pont Vell fou construït l'any 1454 per ordre de Bernat Sa Rocha, senyor de Castellbell. Aquest pont formava part d'una xarxa viaria que unia el Pla de Barcelona amb la Catalunya central i el prepirineu. D'aquesta primera etapa, segons les intervencions arqueològiques se'n conserven els arcs i el paviment de còdols, dividits cada dos metres i mig per una línia transversal de lloses que es va mantenir fins al segle XVI, moment en el qual es va fer un nou paviment de palets de riu ornamentat cada sis metres per alineacions dobles de pedres allargades a la dreta i lloses a l'esquerra, mentre que en el centre hi havia una filera de lloses grans. En aquest mateix segle s'ha constatat documentalment un transit freqüent i també el cobrament de pontatge. Al segon quart del segle XVIII, es va refer el primer arc del costat dret, mirant aigües amunt, probablement destruït quan el 1719 J. Amat i de Planells, senyor de Castellbell, va incendiar la fortalesa per impedir que els miquelets francesos se n'apropiessin, alhora es va posar un altre sòl de còdols col·locats sense ordre. Durant els anys següents ja no va experimentar modificacions notables tot i que va ser travessat per diverses canonades de servei, el paviment va ser refet diverses vegades fins que va ser asfaltat per permetre el pas de vehicles de motor.
El Castell i els dos ponts el Nou i el Vell. Any 1900. Fotografia del Sr. Lluís Escorsell i BatllinaVista general de la Colònia Burés i el Pont Vell. Any 1910
Anys 20
Anys 30
Anys 50
Anys 50
Anys 50