FILLS I AMICS DEL BURÉS

2011-12-09T20:37:00.000+01:00

CASTANYADA 2011

2011-10-05T20:53:00.002+02:00

FESTES DEL BURÉS 2011.

2011-07-25T22:04:00.005+02:00

Fotografies de Castellvilarenc (Pere Sánchez).

Fotografia de Mónica Rivera.

REVETLLA DE SANT JOAN 2011.

2011-06-21T19:56:00.004+02:00

Aquest mateix Dijous de 16:30 a 17:30 passarà la Flama del Canigó per la Plaça Lluís Companys (El Burés) per portar-nos la Flama per encendre la Foguera de la Revetlla de Sant Joan!! Tots i esteu convidats!!

Us recordem que aquest Dijous a les 10 del vespre, "GRAN REVETLLA DE SANT JOAN" a la Plaça Lluís Companys del Barri Burés!! Hi haurà coca i cava per a tothom!! També tindrem una mica de música per gaudir més de la festa!! Us esperem!!!

http://www.facebook.com/home.php#!/profile.php?id=100002214356966

http://www.facebook.com/home.php#!/event.php?eid=230594896953197

2011-03-29T18:57:00.002+02:00

2010-09-27T18:48:00.001+02:00

LA FLAMA DEL CANIGÓ I LA REVETLLA DE SANT JOAN

2010-06-27T12:17:00.006+02:00

Cada any milers de pobles d’arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d’un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

(Fotografies de Marceli Puigdellivol)

ANIVERSARI

2010-06-15T20:43:00.005+02:00

Aquesta setmana passada un dels nostres associats la Margarita Santamaria, a celebrat el seu norantè aniversari, aixi alguns dels seus veïns i amics es reuniren a la plaça per celebrar-ho. El que més ens omple de satisfacció, es veure que tot i els anys, la Margarita té una energia i vitalitat envejables. Des de l'Associació solament ens cal, desitjar-li moltes felicitats.

10ª CAMINADA POPULAR

2010-03-28T19:58:00.006+02:00

Fotofrafia del grup de Marceli Puigdellivol. Trobareu més imformació del dia de la caminada en el blog; http://kimisades.blogspot.com/2010/04/popular-amics-del-bures.html

NEVADA DEL MES DE MARÇ DEL 2010

2010-03-08T19:09:00.002+01:00

SORTIDES D'HIVERN

2010-02-15T19:43:00.006+01:00

JOC DE L'OCA-MONTSERRAT (FEBRER DEL 2010)

SANT JAUME DE VALLHONESTA (GENER DEL 2010)

SANT PERE DE VALLHONESTA (GENER DEL 2010)

COVA DE L'ARCADA-MONTSERRAT (GENER DEL 2010)

FONT DE LA LLUM-MONTSERRAT (FEBRER DEL 2010)

ELS ECOS-MONTSERRAT (FEBRER DEL 2010)

COLL DEL MIGDIA-MONTSERRAT (FEBRER DEL 2010)

TORRENT FONDO-MONTSERRAT (FEBRER DEL 2010)

ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC

2009-12-09T19:32:00.004+01:00

El Centre Cívic, és mostra actiu durant tots els dies de la setmana. Els caps de setmana, és habitual troba gent jugant al joc del bingo..si es guanya be, i si es perd tampoc es gran cosa, al la fi, del que es tracta es de passar un bona estona.

D'altres com la Sra. Lluïsa, prefereixen fer mitja, per col·laborar amb la Marató de TV3

BARÇA-MADRID..AL CENTRE CÍVIC

2009-11-30T20:31:00.003+01:00

El Centre Cívic, acull un gran nombre de membres de l'associació, per presenciar en directa el clàssic de futbol més important de l'any. BARÇA 1 MADRID 0.

Fotos Marceli Puigdellivol

FESTA DINAR PER L'INDEPENDÈNCIA

2009-11-30T20:10:00.004+01:00

L'Associació de Fills i Amics del Burés col·labora amb la Festa Dinar per l'Independència. Gambe varen tindre la sort de ser els agraciats d'un sorteig, on els i va tocar un pernil.

Fotografias de Marceli Puigdellivol

ESTEM PREPARANT LA PROXIMA SORTIDA

2009-11-22T13:39:00.000+01:00

CASTANYADA 2009

2009-11-07T19:43:00.005+01:00

Com cada any i fidel a les seves activitats l'Associació de Fills i Amics del Burés a tornat a organitzar la popular Castanyada d'enguany. Aquest any amb més calor que fred, així a les fogueres solament i hem vist l'encarregat de torrar les castanyes, i a diferencia d'altres anys la gent no s'ha apropat al foc en busca d'escalfor. La organització ha estat perfecta, amb una mica de tot (castanyes, panellets, pastes dolces, musica, cava i refrescos), i la participació dins de lo habitual en els últims anys.

La Mònica ens diu que com cada any, l'associació te a la disposició dels seus associats els decims de loteria de Nadal

CAMINANT A PROP DE CASA

2009-11-01T18:03:00.006+01:00

Els membres de l' associació que no els agradin les emocions massa fortes, tenen en les sortides que organitza en Marceli una alternativa força interessant. Aquestes excursions ofereixen un mati caminant de valent, un esmorzar en un lloc tranquil i bon ambient, i la descoberta de llocs amagats de gran interes (cases abandonades, fonts, coves, avencs..etc) i tot molt aprop de casa. Aquí teniu una mostre de les últimes sortides.

Les Foradades-Serra de l'Obac

Font de la Portella-Serra de l'Obac

Turó Roig-Serra de l'Obac

Masia del Ginebral

Font de la Pola-Serra de l'Obac

Ermita de Sant Antoni-Montserrat

PRACTIQUES D'ESCALADA

2009-10-31T20:59:00.009+01:00

Avui una part del grup de ferrateros a deixat ferros i cables, per provar la modalitat de l'escalada esportiva. El lloc elegit a estat la concorreguda zona del Jardinet, a la cara sud de Montserrat, molt a prop del poble de Collbató.

Com sempre, molta gent en aquesta zona d'escalada

L'Anna comença amb una via de IV, assegurada pel Joan

Ara li toca a la Pili en la mateixa via

Posar-se els peus de gat.....no es gens fàcil

La Chari en la seva primera via

La Chari s'atreveix assegurar a l'Anna

Segurament l'Anna no o veu gaire clar

La zona del Jardinet des del final de les vies

Al final un descans a la Salut

AL LÍMIT DE LA FERRADA

2009-10-25T20:02:00.007+01:00

Avui hem anat a fer el tram més exigent de la via ferrada de les Balmes Corcades-Centelles, el tram de la Tosquera, catalogat com a molt difícil.

Bones vistes, en el tram de les balmes

Acabant les balmes, tornem a trobar les cabres

Inici del tram de la Tosquera, catalogat com a molt difícil

El tram final és molt espectacular

Les noies penjades com pernils, per sota una caiguda d'uns 30 metres, vertigen total

Detall d'on estàvem situats en la fotografia anterior

Vista espectacular del tram, on hem vist de tot; volades impressionants amb alguna lesió, gent que prova i abandona, i gent que ni tant sols prova, això si la majoria més joves que nosaltres....ESTEM FETS UNS CRAKS

Per acabar el dia, deixem la ferrada i baixem per una línia d'uns 7 ràpels

No hem fet la ferrada sencera, però hem estat al voltant de les 5 hores per fer el recorregut

BARRANQUISME MONTSERRATÍ

2009-10-24T20:59:00.004+02:00

El passat dia 18 d'octubre un grup de 13 persones de l' associació es va desplaçar fins el municipi de Collbató per realitzar el barranc anomenat del torrent Fondo. Aquest torrent té una aproximació força llarga, ja que d'inici és té que pujar tota la Drecera de Fra Garí. Una vegada ja dins del barranc tindrem que anar destrepant mitjançant cordes i cadenes, o si més no fent servir la tècnica del ràpel. El grup estava format per; Joan, Pere Requena, Maties, Marceli, Maria, Pili, Sílvia, Antònia, Chari, Pere, Anna i Josep Anton.

Fem la sortida des de la zona d'esbarjo de la Salut

Inici de la Drecera de Fra Garí

Un bonic mirador del poble de Collbató, des de la drecera

Ja dins del torrent, ens preparem pel descens

FERRADA D'ALT NIVELL

2009-10-11T20:46:00.006+02:00

VIA FERRADA REGINA (OLIANA)

CASTANYADA 2009

2009-10-09T23:10:00.003+02:00

EL GORRO FRIGI-MONTSERRAT

2009-09-27T18:16:00.008+02:00

Avui varis membres de l'Associació de Fills i Amics, han fet l'ascensió a un dels més bells miradors montserratins; el Gorro Frigi, de 1152 metres d'altura.
Amb una excursió circular que dona tota la volta al Gorro Frigi, hem pogut gaudir de camins bons, de llocs sense camí, i d'una mica d' emoció a l'hora d'afrontar la part final del cim, seguint la primera via d'escalada (Via Normal al Gorro Frigi). Avui dia aquesta ruta resta equipada amb cadenes i cable de seguretat, per la qual cosa el recorregut és més semblant a una ferrada, que no pas, a una via d'escalada.

La Pili

En Juanin

L'Anna i la Chari

La Pepi el Joan

El grup al cim del Gorro Frigi, al fons el monestir de Montserrat. Anna, Chari, Pili, Juanin, Pepi, Joan i el que fa la foto, en Josep Anton

UN XIC D'HISTORIA

Un parell de membres de l'Associació de Fills i Amics del Burés, en Joan Frontera i JA Pallàs, han assolit el cim del Gorro Frigi (1152 metres. Montserrat)

El sector de Gorros, es troba davant del monestir. Els seus monòlits semblen sentinelles que vigilen el pas constant de turistes, religiosos i muntanyencs. La zona la formen diversos monòlits de roca: la Gorra Marinera, les Magdalenes i el mític Gorro Frigi. Totes les vessants de cada monòlit, es troben farcides de vies d'escalada d'entre 30 i 180 metres de longitud; el Gorro Frigi és el que té les vies més llargues i espectaculars, pro també és un dels més fàcils de pujar per la seva via normal.

El dia de Sant Jordi de l'any 1994, un grup de Torredembarra col·locà al Gorro Frigi aquesta enorme bandera catalana, petit fragment de la que un any anterior havien confegit a la seva vila i estès al llarg de vuit-cents metres de la platja.
**************

Un Gorro Frigi és una espècie de caputxa, de forma aproximadament cònica però amb la punta corbada, confeccionat habitualment amb llana. Aquesta peça, ha tingut una estranya història. Suposadament, el seu origen es troba en la regió de Frígia, Àsia Menor, en l'actual Turquia. En el segle XIX, el gorro frigi es consagra definitivament com a símbol internacional de la llibertat i del republicanisme. Durant els segles XIX i XX, ha estat utilitzat com símbol en diverses repúbliques. En l'actualitat figura, com símbol de la llibertat, en l'escut de diverses nacions americanes, com Argentina, Bolívia, Colòmbia, Cuba, Haití, Nicaragua, El Salvador i Paraguai, així com escuts de províncies argentines actuals.

S'ha pensat que la barretina catalana pot tenir el seu origen en el gorro frigi, ja que la seva forma és pràcticament idèntica.

L'Edu també va fer el Gorro Frigi (Març del 2007)

L'Anna també va fer el Gorro Frigi (Juliol del 2007)

Algú més ha fet el Gorro Frigi?

si es així, i ens envia la fotografia la posarem a la pagina.

Si no ho as fet i el vols pujar, solament o tens que dir i t'acompanyarem amb molt de gust....

LA GRAN TARTERA

2009-09-26T20:34:00.008+02:00

Sortida d'un grup de quatre persones fins la Serra de Querol-Port del Comte, per pujar al cim del Puig de les Morreres i baixada per la espectacular tartera de les Morreres.

La gran esplanada del Pla de Bessies

Fent els últims metres abans del cim

Cim del Puig de les Morreres, de 2212 metres d'altura

Baixant la tartera de les Morreres

Final de la gran tartera

A l'hora de dinar, hem fet cap a la zona d'esbarjo del Creu del Codó

Per finalitzar el dia, passeja pels carrers de Sant Llorenç de Morunys

HEM TORNAT A VALLCEBRE

2009-09-19T20:52:00.005+02:00

Durant el mes d'agost varem fer la via ferrada de Les Roques de Empalomar, molt a prop del poble de Vallcebre. Ara al setembre hi hem tornat, ja que un parell de membres del grup no varen pogué vindre en la sortida realitzada el mes passat.

http://fillsiamicsbures.blogspot.com/2009/08/del-monell-les-roques-dempalomar.html

FARRA CARGOLERA

2009-09-13T21:05:00.010+02:00

Després de tot un estiu esperant els dies de pluja, per anar a la recerca del apreciat cargol (Amphidoxa arctispira), hem aconseguit reunir els màxims aspirants, per gaudir d'una suculenta cargolada.
Una vegada els caragols; caçats, nets, triats, bullits, i cuinats, s'ha passat a lo millor de tota aquesta parafernàlia, o sia, el tast, la jalada o endrapada, com se li vulgui dir, el cas que els caragols estaven en el seu punt. I esta clar, en un dia de caragols no podia falta la pluja, però res de res, solament era un cap de boira, que possiblement va treure el nas, en sentir la cançó de l'estiu...... "Fulliiiim fullaaaaam, fullim fullam fulleira, palla palleira, palla palleira soc d' Orense vinc de Lugo porto la gaita".....i o deixem aquí, ja que podria ferir sensibilitats alienes a la festa. En conjunt; cargols, cançons, i companyia, han fet que el dis fos perfecte.

Els protagonistes

La taula

Caragols a dojo

L' iaia

La pluja agermana

L'hereu i la pubilla

DE FERRADES PER ANDORRA....

2009-09-06T12:11:00.019+02:00

Aprofitant el bon temps, les vacances d'alguns i el temps d'oci perpetu d'uns altres, un grup de veïns varen decidir anar al país dels Pirineus, per fer tres vies ferrades en un parell de dies. El dijous varem arribar al país veí, on d'entrada ens va tocar fer cua (normal), per mostra les nostres credencials. Tot seguit ferrada del Tossal Gran d'Aixovall (curteta, però aèria de collons, amb un algun pas encabronat), la fem sense gaires problemes. Després ens dirigim als Cortals d'Encamp, on fem la ferrada dels Clots de l'Aspra, més relaxada i encara més curta, amb una mica de fresqueta...fins i tot trobem algun rovello. Acabada la jornada ferratera ens dirigim al Tarter, on descasarem i farem nit, després d'un final de dia, dedicat a las típiques compres andorranes. Un bon sopar, i amb més d'un problema per conciliar la son, despertem en un divendres sense gaires canvis, doncs tornem a estar entaulats amb un bon esmorzar. A continuació com el dia anterior, preparem els estris i retornem a les roques, per fer la ferrada de Sant Vicenç d'Enclar, més difícil que les altres dues, però es nota que el grup s'ha posat les piles amb tant entrenament, i tots la passant amb nota molt alta. Al migdia retornem a la cua fronterera, on avui per variar ens demanen alguna cosa més que les credencials, mala sort ens a tocat l'amargat de torn, el qual ens obsequia amb la seva mala llet....i es que en el mon, i te que aver de tot..en aquest cas un gran cabronàs (a tomar x kulo). Al migdia fem parada a la Mare de les Fonts de Solsona, quina sort la taula ja esta posada..ara tenim un bon dinar a l’ombra d'uns plataners. Reprenem la marxa per arribar a casa satisfets, hem passat un parell de dies molt agraïts.

Preparatius, a la ferrada del Tossal Gran d'Aixovall

Inici de la gran paret

La Pili, en un flanqueig espectacular

Algun pas tècnic

L'alçada ja es fa notar

Final del recorregut

Via ferrada dels Clots de l'Aspra..."les noies són guerreres"

Ferrada amb alguns ponts

La Pepi Pons creuant el pont

Més ponts

"Les noies guerreres" descansen després de fer tota la via al cap davant

D'altres aprofiten la jornada per collir rovellons

Fi del dia, amb uns bons àpats i un merescut descans a l'apartament del Tarter

Ja hi tornem...ara a la ferrada de Sant Vicenç d'Enclar

Això és força dret...ehhhhh

La Chari envoltada d'un gran pati..quina por

Un descansillo, a mig camí

Ara, passos força drets de cadenes

Quines vistes....la Pili i la Chari..treballant de valent per superar les ultimes dificultats

Els Rivera-Pons...un tàndem amb molta marxa

L'ermita de Sant Vicenç d'Enclar...final de la ferrada; amb la Chari, Pili, Joan, Juanin, Pepi i Josep

Paradeta a la Mare de les Fonts...i cap a casa

A MONTSERRAT DE CANAL EN CANAL, (DEL CAVALL, PLANA I POU DEL GAT)

2009-09-01T18:10:00.008+02:00

Sortida dominical molt acanalada, ja que el grup no va parar de fer canals montserratines. La primera de pujada i a la vegada la més espectacular, la del Cavall, fen referencia al gran monòlit de roca, que molta gent anomena “Dit Gros”. Tot seguit dues canals més, aquestes de baixada; la Plana (mentira...en tot cas menys dreta que les altres), i la del Pou del Gat (del pou encara podríem trobar restes, del gat ni rastre).

Per escalfar, caminada suau pel Camí de l'Arrel o de les Carboneres

Inici de la canal, als peus del Cavall Bernat

A partir d'aquí, cordes i més cordes ens ajudaran a pujar

Les noies, a l'ombra del Cavall

Vistes espectaculars de la vall del Llobregat

Al final de la llarga grimpada, un bon esmorzar a tocar el Cavall Bernat

El grup; amb la Pili, Josep, Anna, Chari, Sílvia Riu, Maria, Marceli, el Cavall i el fotògraf, en Joan

LES VACANCES S'HAN ACABAT

2009-08-30T22:30:00.004+02:00

L'agost ja toca a la seva fi, això és senyal que les benvolgudes vacances del 2009, també estan a punt de dir-nos adéu. A mida que el mes va desgranant els seus últims dies, la majoria de veïns van tornant a casa, qui més qui menys, a fet alguna escapada; uns han estat a la font del Bosc, d'altres han preferit la Font de les Travesses, i els més acalorats han anat a Groenlàndia, però la veritat és que el destí vacacional és el de menys, lo més important es pogué desconnectar una xic de l' estres diari; feina, fills, nets, avis etc...i llavors quant el mes d'agost toca a la seva fi, poder-nos retrobar tots junts per recopilar els millors moments d'aquest dies d'oci...i perquè no?...comencar a pensar en les vacances de l'any que bé.

RÀPELS.....AL JOC DE L’OCA

2009-08-23T18:40:00.010+02:00

Després de provar la modalitat de fer ferrades, alguns s'han atrevit amb la tècnica del ràpel. Al massis de Montserrat i trobem varis torrents on és pot practicar, un dels més coneguts és el Joc de l'Oca, a la vessant sud de la muntanya. Avui dia aquest barranc de conglomerat bastant polit, consta d'una vintena de saltants, que normalment estan ben equipats i que de tant en tant, solen ésser revisats; per fer-vos una idea, aquí teniu una mostra fotogràfica.

Després d'una bona caminada, toca esmorzar al coll de l'Ajaguda

Iniciem el Joc de l'Oca, amb els primer saltants

El primer tram es força engorjat

Les noies del grup

Els salts, cada cop són més alts

Un tram equipat tipus via ferrada

L'últim salt és prou alt

LA PLAÇA

2009-08-21T18:54:00.013+02:00

Sense Plaça i sense Cafè Burés-Casino Burés (1910-1915)

Amb Cafè Burés-Casino Burés, però sense Plaça (1925-1930)

Vista aèria de la Colònia Burés. Primeries dels anys 60

Inici de les obres de la Plaça Burés i els pisos que l'envoltant. Podem veure a: Pere Frontera, Florenci Tapia, JM. Puig, E. Faine, Albert Grau, A. Bau, J. Torras, A. Castellar, JM. Bagués. Any 1948

Grup de gent de la colònia Burés. Podem veure al voltant d’una de les famoses moto-vespa a: J. Pous, I. Torra, P. Frontera, J. Viadiu, J. Sanchéz, A. Simon, J. Aloy, Sr. Guell i F. Vila. Anys 50

Santa Missió. Setembre de l’any 1957

Santa Missió. Setembre de l’any 1957.

Noces d’Or de la Capella de Música Burés. Any 1965
Celebració de la Missa a la Plaça Burés

Noces d’Or de la Capella de Música Burés. Any 1965
Celebració de la Missa a la Plaça Burés

Plaça Burés. Anys 70. Membres de la CMB cantant els adéus de comiat a una de les corals estrangeres

Plaça Burés. Anys 70. Dia de Pasqua

DEL MONELL A LES ROQUES D’EMPALOMAR

2009-08-17T19:38:00.012+02:00

Els ferraters de l'associació, segueixen aconseguint fites. Després de gaudir d'una nit fresca i acollidora al mas del Monell (Malanyeu), es desplaçaran fins la ferrada de les Roques d'Empalomar, al municipi de Vallcebre (Berguedà). Una vegada aconseguida retornaren a Malanyeu, on els esperava un bon dinar per recuperar totes les forces perdudes.

Via ferrada de les Roques d'Empalomar

Passat Vallcebre trobem l'aparcament de la ferrada

Una curta caminada ens portara a l'inici de la via

Una vegada canviem de vessant, ja podem veure el que ens espera

Som a peu de via, ara solament caldrà pujar

La Pepi i la Pili, esperant el seu torn per començar a pujar

El traçat es complica

La Pepi i el Xavi, van per feina

Un flanqueig aeri

En Joan i Marceli avaluant la situació

Això cada cop és més dret

Arribant al final de la via

Tot el grup; Xavi, Josep, Joan, Anna, Pili i Pili, Chari, Pepi, Marceli, Maria i en Pere que va fer de fotògraf

Tot seguit retornem al Monell, on gaudim de dinar, migdiada, descans i xerinola

A ROELLAR, DE TRES EN TRES

2009-08-15T11:31:00.019+02:00

Sortida de vacances fins al poble de Rodellar (Osca), tot un paradis pels amants del barranquisme i l’escalada d’alt nivell. Nosaltres ens conformarem amb tres ferrades de nivell baix, per sua una mica la camisa, pero sobre tot per un parell de dies de molt bon rotllo, bona teca i unes bones cabusades als riu Mascún, ens o varem passar tant be, que ja estem pensant en tornar-hi.

VIA FERRADA DE "PENYES JUNTES" (BIERGE-OSCA)

La primera ferrada que hem fet a estat la de Penyes Juntes, a tocar el poble de Bierge

Una via curta, amb tres ponts tibetans

Un dels ponts es força llarg, d'uns 20 metres

El recorregut travessa el riu Isuala

El grup format per; Joan, Maties, Chari, Anna, Juanin i Josep

VIA FERRADA "EL PONT" (RODELLAR)

Per sobre el pont de Pedruel, que travessa el riu Alcanadre i trobem aquesta segona ferrada

Ferrada curta i fàcil, per iniciar-se

La ferrada és molt curta, i ben aviat arribem al final

VIA FERRADA "ESPERÓ DE LA VERGE" (BARRANC DEL MASCÚN-RODELLAR)

Sortida del poble de Rodellar, per entrar en el barranc del Mascún

El barranc ofereix uns paisatges magnífics

Travessem el riu en varies ocasions

La ferrada és fàcil i curta, però un xic aèria

Ben aviat guanyem altura, fins arribar a l'últim pas... l'esperó

L'esperó és el tram més exposat

Al cim i trobem l'ermita de la Verge i unes magnifiques vistes del barranc del Mascún i els seus voltants

BARRANC DE LA VERGE (RODELLAR)

Per finalitzar la jornada, fem el barranc de la Verge

Aquest barranc sec, es curt i fàcil amb tres ràpels sense gaires complicacions

Una vegada ben cansats, lo millor és una bona cabussada al riu Alcanadre
, d'aigües clares i molt fredes

LES DAMES, UNA FERRADA AMB CAP I PEUS

2009-08-12T18:51:00.012+02:00

Dins de les sortides normals de cada any, el mes d'agost del 2009 serà per sempre recordat com el mes de les ferrades. Després de l'inici a les Gorges de Salenys, i tot seguit fent unes Baumes Corcades a mida, els ferrateros de l'associació han fet la via ferrada de Les Dames (Montserrat). Sense menysprear les dues sortides anteriors, la primera d'iniciació i la segona realitzant una ferrada per sectors, que a la fi, han servit per tenir un primer contacte amb aquest esport, avui ens hem trobat davant d’una ferrada amb cap i peus; primer perquè la hem fet sencera, i segon perquè el nivell de la mateixa (mitja-alt), a deixat als components del grup cansats, però molt satisfets per l'itinerari assolit.

El Maties al primer tram de la via.........molt vertical

Segon tram, també vertical però sense esglaons

Entre tram i tram, cadenes per escalfar braços

Més cadenes per arribar al tram més alt, moltttttttttttttttt alt

La sensació d'altura es evident. La Pili decidida, superant aquest pas

Abans de l'últim patiment, toca signar el llibre de visites; Joan, Maties, Sílvia, Pili, Chari, Anna, Juanin i Josep Anton

El primer en patir, com no, el president

La Sílvia, sembla que pateix molt menys

La Chari, ni vol mirar a la càmera

L'Anna tanca files, en Joan observant i assegurant

SECTOR D'AGULLES (MONTSERRAT)

2009-08-09T13:01:00.007+02:00

Una bonica sortida matinal, en un diumenge d'estiu força tranquil. Durant el recorregut, hem fet una volta circular pel bonic sector de Les Agulles montserratines, per dins de canals i canalons, drets i relliscosos, però amb la sort que la nombrosa vegetació del lloc, ens a servit en més d'una ocasió per mantenir l'equilibri.

Pas de la Portella, l'entrada estratègica a la zona d'Agulles

Inici del camí de la Travessa d'Agulles

Les noies del grup, totes elles molt valentes

La Portella Gran, ens mostra les seves grans dimensions

La Pepi en el pas més complicat del circuit, una llenca de roca molt polida, equipada amb cordes nuades

Detall del tram complicat, vist des de sota

Hora de recuperar forces, entre l'agulla del Capdamunt i la Miranda de les Boïgues, al fons la Saca Gran. El grup era format per; Maria, Pili, Chari, Anna, Pepi, Joan, Marceli i Josep Anton

La Travessa d'Agulles comte en nombroses canaletes, algunes equipades amb cintes

NO HI HA QUI ELS PARI..............

2009-08-03T17:51:00.008+02:00

Una setmana després d'haver fet la ferrada de les Gorges de Salenys, el mateix grup i un més, o sigui 14 intrèpids, s'ha atreveixen amb una de les ferrades més importants de Catalunya "Les Balmes Corcades", situada molt a prop del poble de Centelles, a la comarca d'Osona.

El grup de membres de l'Associació de Fills i Amics del Burés, estava format pre; Chari, Silvia, Anna, Antonia, Pili, Mònica, Maria, Pepi, Joan F., Marceli, Maties, Joan L., Juanin i Josep A.

Hem arribat de bon mati, per sort l'aparcament de la ferrada la més visitada de Catalunya, encara resta vuit

Després d'un bon esmorzar, iniciem el primer sector de la via

Aquesta primera dificultat, és un mur de roca força vertical d'uns deu metres d'altura

Els tretze components del grup menys el fotògraf, a l'entrada del sector de les balmes

Les balmes continuen, i els més agosarats s'atreveixen amb el gran pont nepalí

Les balmes són un llarg flanqueig, on trobarem passos de tota mena

En alguns punts l'altura es força considerable

Al final del sector tindrem que baixar per tornar a pujar, i sortir de la zona balmada

Perspectiva des de sota, del descens de les balmes

Com ja es habitual en aquest punt hi trobem a la "Corcada", una cabra que ja s'ha convertit en una icona de la via ferrada

Per una última paret vertical sortim d'aquest tram de la via

De baixada, alguns s'atreveixen amb el primer tram a l'inversa

Tot el grup al cim del Puigsagordi (927 metres)

Al final del dia, un bon dinar al restaurant "El Toll" de Collsuspina. Com ningú va volguer pagar, cadascun va fer front a les seves despeses

El cansament va fer estralls dins del grup; aquí una mostra. Tot i així la recuperació va ser rapida, i ja es pensa en la propera sortida

AL FIL DE L'IMPOSSIBLE

2009-07-27T21:31:00.017+02:00

L'Associació de Fills i Amics del Burés, realitza una sortida d' allò més aventurera. Els tretze participants s'atreveixen ni més ni menys que amb una via ferrada, un esport de moda que consisteix en superar parets amb mitjans artificials, com poden ser esglaons metàl·lics, cadenes etc. En el cas d'aquesta ferrada, Les Gorges de Salenys (La Selva), també hi trobem varis ponts nepalis, on es té que passar d'un costat a l'altre per sobre d'un cable d'acer.
La sortida va ser un gran èxit, sobre tot perquè deu dels participants no havien fet mai cap via d'aquest tipus, tots ells es comportaren com veritables experts. Les Gorges de Salenys, és una ferrada ideal per començar a fer itineraris d'aquesta mena; es tracta d'un itinerari de dificultat baixa, però que per la varietat de trams, fa que sigui una via prou interessant. L'únic inconvenient es que és massa curta, i en les èpoques mes caloroses la riera resta seca, la qual cosa fa perdre l'encant d'aquest espai natural.

PREPARATIUS

LO GRUP

VIA FERRADA DE LES GORGES DE SALENYS

EL FINAL

ELS SUPERVIVENTS

MÒNICA

PEPI

JUANIN

ANNA

CHARI

ANTONIA

SILVIA

PILI

MARIA

MATIAS

MARCELI

JOAN

JOSEP ANTON

Final relaxant

FESTES DEL BURÉS 2009.10è Aniversari

2009-07-20T19:42:00.007+02:00

Els dies 18 i 19 de juliol, el barri Burés i l' Associació de Fills i Amics han celebrat la seva festa gran. Aquest any a estat una festa especial per a tots, doncs l'associació celebra els seus deu anys d' existència, un fet a remarcar, ja que avui dia fer que aquest tipus d'entitats rutllin es tot un esforç, que solament es pot dur a terme amb la col·laboració desinteressada de tots els seus associats.
Les festes d'enguany, se iniciaren el dia 18 amb els habituals jocs infantils. Tot seguit una sorollosa traca, dona pas a l'inici de la festa amb un bon sopar i el ball de nit, a carreg del grup Xarop de Nit. L'en demà dia 19 iniciem el dia amb una refrescant festa de l'escuma, on els petits i no tant petits gaudeixen de valent. Per finalitzar la festa una bona mostre de havaneres amb el grup Ultramar, i l' habitual Rom cremat a la mitja part.
L'Associació de Fills i Amics del Burés, vol donar les gracies a tots els assistents i col·laboradors, ja que tot i ser un any de forta crisis hem superat les expectatives amb una nota ben alta.

CENTRE CULTURAL DE CASTELLBELL I EL VILAR “JOAN MASATS”

2009-07-18T13:58:00.007+02:00

L'any 1880 l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, essent batlle Jaume Fainé i Serra i secretari Josep Bach i Valls, es proposa de construir en terrenys cedits gratuïtament pel marquès i tocant el barri de can Burés un edifici de nova planta que fos destinat a casa consistorial, jutjat i escola pública de nens i nenes. Per tal de sufragar les despeses que això comportava es féu una subscripció pública a la què contribuïren la majoria dels habitants del poble i també, d'una manera especial, Esteve Burés, qui aporta de més a més materials que tenia per fer obres a la seva fàbrica, com ara pedra, sorra, etc. Malauradament, a mig construir els edificis s'acabaren els cabals i aleshores en Burés oferí a l'Ajuntament, per un mòdic interes, la quantitat necessària per acabar les obres, cosa que fou acceptada. L'emprèstit pujava a la quantitat de 14.000 pessetes. Tot i així, no fou possible a l'Ajuntament retornar l quantitat rebuda, raó per la qual Burés decidí cedir al municipi el préstec i els interessos amb la condició que els edificis fossin sempre utilitzats per als efectes que es van construir. (Text extret del llibre "Història de la Indústria Tèxtil a Castellbell i el Vilar", de Joan Masats i Llover).

Han passat tans anys d'aquest fets que ningú els pot arribar a recordar, per això en Joan Masats i Llover historiador local va dedicar part del seu temps a esbrinar molts dels aspectes històrics de Castellbell i el Vilar. El dissabte 11 de Juliol del 2009 es va inaugurar en aquest edifici antic consistori i escoles publiques, el nou Centre Cultural "Joan Masats" de Castellbell i Vilar. A l'acte a més del homenatjat Joan Masats i Llover i assistiren una bona representació de l'Ajuntament i d'altres personatges coneguts del mon de la política.

Un canvi prou significatiu

A l'acte i assistiren una bona representació de l'Associació de Fills i Amics del Burés

Arribada de les autoritats i de l'homenatjat Joan Masats i Llover

Descoberta de la placa amb el nom de l'edifici

Moment del tallament de la cinta inaugural

Al terrat de l'edifici s'oferí un refrigeri a tots els assistents. (Fotografies de Marceli Puigdellivol)

FESTES 2009

2009-07-15T13:25:00.002+02:00

DEL BURÉS, AL TOUR DE FRANÇA

2009-07-10T21:34:00.004+02:00

L'edició del Tour de França 2009, que ha començat a Mònaco, passa un altre cop per Barcelona 43 anys després de l'última visita, a l'edició de 1965, amb la disputa de l'etapa Barcelona-Perpinyà de 219 quilòmetres.
Anteriorment, en el Tour de 1957, la 'Gran Boucle' va acabar una etapa a Barcelona, amb sortida a la mateixa població francesa de Perpinyà.
Això es el que diu l' història de tan important esdeveniment esportiu, a partir d'aquí l' història del nostre barri també dirà que a l'any 2009, els veïns no es van tindre que desplaçar gaire per pogué veure el Tour de France, amb els seus ciclistes i tota la parafernàlia que mobilitza l'esdeveniment, si més no, tampoc podien fer gaire cosa més, doncs amb la major part de carreteres tancades, el veïnat a quedat aïllat del món exterior. (Fotografias de Marceli Puigdellivol)

AVENTURA....TOTAL

2009-07-08T19:02:00.007+02:00

Un grup d'intrèpids membres de l'associació s'endinsa dins d'un dels torrents més inhòspits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Des de Mura vorejant la riera de Nespres per seguir pel torrent de la Font Freda i font de les Llossades, fins arribar al paratge dels Tolls, on l'emoció i el riure estan assegurats. Tot seguint torrent amunt fins la font de la Figuerota, per canviar al torrent del Roure del Parrac, i visitar les restes de l'arbre.
Esteu cansats?
Pues ara teniu pujada, fins el coll que separa el Pujol de la Mata del Turó de la Roureda. Acabem pujant al Pujol de la Mata de 773 metres, amb dos curts ressalts equipats amb ferros. Vista panoràmica i timba esfereïdora.
Baixem com podem i seguim fins el bucòlic llogaret de la Sesta Ferestega. Ara si...baixada a tope per les Costes de la Mata, Pujol del Llobet i retrobament amb la civilització al bonic poble de Mura.
Dia complet amb una mica de tot....visitas guiades (Puig de la Balma, Mura), senderisme, canyoning, barranquisme, escalada, ferrades, submarinisme...i sobre tot...bon rotllo i riure, riure i riure....

Tot caminant s'acabat el camí...toca anar torrent amunt i si escau mullar-se

Si et vols mullar et mulles, i si no vols també

Vols ballar un vals?

El qui més qui menys a llepat aigua.....alguns bany complet

Ni a la cua del senyor metge, hi ha tanta gent

El Roure del Parrac les ha vist de tots els colors...ara ja no diu res

Trepant el Pujol de la Mata

Mini ferrada per pujar al cim

Cim del Pujol de la Mata, a 773 de metres d'altura

Per baixar caldrà una mica de col·laboració

Dia complet...ens hem mullat per sota i ara ens reguen per sobre

ACAMPADA 2009

2009-07-03T17:48:00.006+02:00

Per un dia la Plaça Lluís Companys, s'ha convertit en un improvisat campament amb tendes de tots tipus; iglús, canadenques, de grosses de petites i de tots colors. Tot i que les primeres impressions feien pensa que l'idea de l'Acampada no engrescaria a gaire gent, tot el contrari, ja que l'esdeveniment va ser un èxit total, amb una participació força alta, tant per part dels més menuts com dels pares, i fins i tot d'alguns avis.
La jornada va transcorre sense cap tipus d'incidents, amb el muntatge de les tendes part dels pares els nens i els habituals col·laboradors de l'Associació de Fills i Amics del Burés. Una vegada el campament començava a estar enllestit es va fer una curta caminada fins una granja propera, on els nens varen pogué veure de a prop els centenars de pollets que allí si troben. Després de fer gana un bon entrepà per sopar i tot seguit el cinema a la fresca i jocs per els xics. A partir d'aquí a dormir o al menys a intentar-lo, si més no, a passar-ho be ja que d'això es tractava. Al mati un bon esmorzar i a desmuntar el campament.
Aquesta nova experiència a tret un a nota alta, per la qual cosa ja es pensa en repetir-la el curs que be.

LA PUNTA ALTA

2009-06-28T19:14:00.007+02:00

Tres membres de l'Associació de Fills i Amics del Burés, fan l'ascensió al cim de la Punta Alta de 3014 metres, a la Vall de Boi.

Estany Negre

Refugi Ventosa Calvell

Estany de la Roca

Cim de la Punta Alta (3014 metres)

REVETLLA DE SANT JOAN 2009

2009-06-24T17:28:00.005+02:00

Ja tornem a estar de Revetlla, a passat un any hi ha tornat la nit màgica al barri Burés, per sort a diferencia de l'any passat hem dit adéu a la terrible sequera, la qual cosa a comportat la tornada a la plaça de la tradicional foguera de Sant Joan. El fum de les fogueres de Sant Joan, diuen que fan patir i desesperar les bruixes. Era costum tirar a la foguera llenya verda, per tal que fes molt de fum i aquest envaís i perfumés la població, per purificar l'aire, a fi de guardar-la de mals esperits, de bruixes i de diables.
A estat una Revetlla emmarcada dins d'un any de gran crisis econòmica, tot i que podem assegurar que durant la festa no s'ha trobat a faltar de res; hem tingut una assistència notable de public, i el cava i les coques han corregut a dojo, també han hagut petards i coets, tot i que hi ha qui diu que és una manera de malgastar els diners, han fet acte de presencia, això si, s'han llençat clandestinament perquè estava prohibit llençar-los, però no pas de comprar-los, segurament el que es pretenia amb aquesta norma era estalviar per l'any que be, però esta vist que el poble no esta per romanços, i el qui més el qui menys, a fet cas omís per pogué gaudir del present.

Els que treballen a l'ombra, i moltes vegades al sol

Els que varen encendre el foc

Els que miraven com s'encenia

Com si fos un gran dimoni fantasmagòric, la foguera va prendre forma

Els que controlaven les flames

Els que gaudiren de la Revetlla

Després de la coca i el cava, un bon repòs

Després del repòs, el millor de tot.......la conversa, la xerinola, l'amistat, la germanor, perquè en conjunt fos una gran Revetlla 2009

EL BARÇA FA EL "TRIPLET"

2009-05-28T13:45:00.006+02:00

COPA
LLIGA
I
CHAMPIONS

La victòria a l'Olímpic de Roma contra el Manchester United, fa d'aquest Barcelona un dels millors equips de la història, ja que només quatre conjunts havien aconseguit guanyar el triplet en una temporada, i mai havia estat un equip estatal

El president del Barça, Joan Laporta, a reiterat

"Guardiola és el veritable artífex d'aquest èxit"

Pep ha sabut crear el que sempre ha estat i ha de ser un equip de futbol: una unitat. Guardiola ha lluitat perquè el valor del col·lectiu sàpiga maximitzar les virtuts dels millors, i fer a tots partícips de les mateixes metes

ENHORABONA

Els veïns del barri Burés s'uneixen a la festa

CARROSSES DE PASQUA (1925-1965)

2009-05-15T20:47:00.009+02:00

Una altre de les coses tradicionals durant la Setmana Santa, eren les Carrosses; ben guarnides i vistoses, i on era normal fer la típica fotografia als més menuts de la casa. La majoria de Carrosses eren ornamentades amb boix i feien referencia a fets de l' època o llocs del municipi, cada barriada feia la seva Carrossa, fins i tot i havia una competència sana, per a veure quina tenia més èxit, durant la passejada que és feia al llarg del poble, durant el Diumenge de Pasqua. En el nostre barri els principals organitzadors de la Carrossa de Pasqua, eren la fàbrica d' Industries Burés i la Capella de Musica, els encarregats de la feina, normalment era el mateix personal de la fàbrica (fustes, manyans, pintors), que durant la jornada laboral, es dedicaven a aquesta tasca, que començava normalment a primers de l'any, fins la Setmana Santa.
La construcció de Carrosses era un fet habitual durant els primers anys del segle passat. Després durant els anys de la Guerra Civil es va deixar de fer, per reprendre la tradició als anys quaranta, i tot seguit durant les dècades dels cinquanta i seixanta es quant mostre més empenta aquesta activitat. A partir dels setanta mostra un clar declivi que segurament va acompanyat a la greu crisis que sofrir la industria tèxtil, la qual cosa comporta el tancament de les fabriques i la desaparició de totes les activitats que es creaven d'aquest àmbit. Avui dia tot i que hi han entitats que volen recuperar aquestes boniques tradicions, les Carrosses de Pasqua estan en perill d'extinció.

ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ

PLAÇA, PAELLA I FUTBOL

2009-05-11T19:31:00.003+02:00

¡VISCA EL BARÇA!!!!

LES CARAMELLES

2009-05-06T22:09:00.010+02:00

No fa gaires dies que ha passat la Setmana Santa, i amb ella les habituals "Caramelles" del Diumenge de Pasqua. En aquest dia, solament cal sortir al carrer per adonar-sent que els temps han canviat. Tot i que diversos grups i entitats segueixen mantenint viva la tradició, aquest dia a perdut gran part del seu caliu d'antany. El tarannà del barri a canviat, i això a comportat que aquestes petites tradicions ja no siguin les mateixes; antigament, no es parlava com avui de fer vacances per Pasqua, en alguns casos ni tans sols a l'estiu es feia descans, llavors la Setmana Santa es passava a casa i era una bona excusa per participar amb algun grup de cantaires, o amb els populars bastoners. Aquests grups eren formats per nombroses persones, els bastoners sortien al carrer amb més de vuit colles, els balcons i els carrers eren plens de gom a gom, donant un caliu especial al Dia de Pasqua.

A dia d’avui alguns grups de cantaires s'han revifat, i els Bastoners segueixen fidels any rere any, tot i els problemes que suposa el trobar gent jove amb ganes de participar. Les coses canviant i tot que no falta voluntat, la Pasqua a perdut gran part del seu encant.

UNA MICA D' HISTORIA

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals.
El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).
La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres.
En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.

Caramelles davant de cal Forner i cal Calaf, edificis avui dia desapareguts.
Any 1914

Any 1914-1915

Carrer de la Font d’Ascó. Any 1926. Cantada davant de la Vaqueria, i dels pisos de la Font d’Ascó. Al fons el Casino Burés en plena construcció. El que porta la perxa és Rafael Prat de “cal Espardenyer”

Cantada de caramelles a cal Taule. Podem veure a: R. Guix, M. Bardina, M. Gimferrer, R. Gimferrer, E. Grifol, M. Viladrich, F. Serra, J. Canadell, Absalon Aznar, JM. Bagués, G. Faine, F. Riera, P. Frontera.
Dirigint el grup el mestre Sr. Francesc Vila. Anys 40

Cantada de caramelles davant de cal Forner, sota el balcó de cal Ripoll. En primer terme dirigint el grup el mestre Sr. Francesc Vila. Podem veure a: Fidel Vilaseca, Rogeli Guix, R. Figuls, Ignasi Soler i Vicente de “ca la Valentina”. En el balcó familiars de la família Ripoll . Any 1944

Grup de caramelles de la Colònia Burés, a la Colònia de la Bauma.
Podem veure a: J. Llongueras, Florian Peréz, M. Vilaseca, M. Torra, MC. Viladrich, N. Cornadó, A.Bagués, M. Bagués, P. Puig, J. Elies, J. Vila, D. Guix, T. Torras, J. Pujól, E. Albuixec, M. Puig, Jordi “de la Torre”, A. Roda, R. Pubill, F. Elies, J. Sellarés, Soler, M. Riera, LL. Alsina, V. Frontera, G. Faine, D. Bach, F. Soler, A. Codina, M. Vila, J. Simon, J. Frontera, P. Malaret, M. Torra, MR. Gimferrer, J. Torra, E. Torra, D. Vilaseca, M. Sisó i LL. Figuls. Any 1945

Els nois de la Secció d’Infants cantant davant de cal Forner, dirigits pel mestre Sr. Gibert. Any 1945

Grup de cantaires dirigits pel mestre Sr. Francesc Vila. Any 1946

Dia de Pasqua. Podem veure a: I. Torras, J. Vicente, R. Figuls, F. Vilaseca, I. Torras, J. Sellares, R. Guix, J. Viadiu i A. Simon. Any 1947

ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ

FUTBOL A LA PLAÇA LLUÍS COMPANYS

2009-04-20T12:47:00.010+02:00

Després de molts anys d'inactivitat, la Plaça Lluís Companys a tornat a veure un partit de futbol.

Amb la lleugera 9ª Caminada Popular, i la suculenta botifarrada, amb una segona edició a base de xistorra, alguns components de l' associació es varen veure amb la necessitat de fer exercici, i que millor que un mini partit de futbol, on no hi varen haver ni guanyadors, ni vençuts, fins i tot ni expulsats, la nota predominant va se l'alegria i el bon rotllo.

Fotikos fetas amb el megaa movil pijo de Mònica R.

9ª CAMINADA POPULAR ASSOCIACIÓ DE FILLS I AMICS DEL BURÉS

2009-04-19T15:20:00.010+02:00

Aquest any hem celebrat una caminada especial, tot i ser la novena, la tenim que situa dins dels actes del 10é Aniversari de l'Associació de Fills i Amics del Burés. Per això la organització a establert un format diferent a altres anys, canviant el habitual esmorzar a mig recorregut, per una botifarrada popular a la Plaça Lluís Companys, on hi ha pogut assistir tothom.
Pel que fa a la caminada, en aquesta edició s'ha dissenyat un recorregut curt, que des del barri Burés i per sota del turó del Marqués ha anat a buscar el Bosc Negre, travessant per dos vegades el torrent de l'Abadal, per retornar al Burés.
Ja a la plaça s'han retrobat els caminants, amb els organitzadors, veïns, socis i amics, per pogué gaudir d'una suculenta botifarrada, on no hi ha faltat de res. Per tal de commemorar el 10é Aniversari de l'Associació, els associats han rebut un clauer de recordatori.
La celebració ha estat a l'alçada dels esdeveniments, doncs hem superat la presencia de participants d'altres edicions, amb uns 125 caminants i un total de 220 persones, a l'hora de la botifarrada.
Enhorabona als organitzadors i graciés a tots els participants, els quals amb la seva presencia fant que aquestes trobades tinguin sentit.

Sortida de la caminada, amb el Pont Vell ple de gom a gom

Detall de la caminada

Diverses imatges de la botifarrada

El Lluís, també s'ha fet soci

Clauer de recordatori

CARTES ANÒNIMES

2009-04-13T21:25:00.004+02:00

Avui dilluns Dia de la Mona, un dels membres de l'Associació a rebut directament a la seva bústia una carta anònima, que diu el següent;

(aclariment: l'escrit esta redactat en castellà ¿?...segurament per dissimular i fer veure que la anònim no be, d'on realment be, tot i que també pot ser que el redactor no es defensi gaire amb la llengua del país).

Així diu;

Un grupo de socios estamos cansados de ver un grupo de gente como abusa de un local y instalaciones que son de todos los socios no nada mas de unos cuantos. Estais haciendo que el Bures sea lo que no ha sido nunca, una casa fea y separatista y muy injusta. No nos gusta nada como lo estais haciendo.

Un grupo de socios

Voldria aclarir que com a responsable i creador d'aquest blog, no soc partidari de contestar escrits d'aquest tipus, però crec que es normal fer varis aclariments des d'aquí, ja que al ser un escrit anònim els al·ludits no saben a qui dirigir-se.

De primer, no creiem que el grup de socis que se senten ofesos, sigui un grup molt nombrós, per la qual cosa l'escrit ja perd força.

De totes maneres estem d'acord en que tothom pugui expressar la seva opinió, tot i que estem totalment en contra de que això es faci anònimament; parlar cara a cara es de persones, quant es fa així, tot i pogué tenir opinions diferents, es pot arriba a ben entesos.

Els escrits anònims solen esta farcits d'opinions gens constructives, de personatges als quals els falta valor per expressar-se com a persones.

Fa una setmana hi va haver la assemblea anual de socis, a la qual i varen estar invitats tos els membres de associació, si algú tenia que donar alguna opinió, aquest era el moment fer-ho, sense tindre que arribar a la forma barroera d'una carta anònima.

Un local social com be diu el nom, es un lloc de reunió de tots el membres d'una associació, no fer-lo servir es convertir aquest espai en un lloc inútil; quant els ofesos diuen que el local es de tots, tenen tota la raó, per part dels responsables de l'Associació, a ningú se li ha negat el ús de dit local.

De totes maneres les persones que més fan servir aquest espai, també són les que s'encarregant del seu manteniment, per la qual cosa és normal que hi perdin més hores en el seu interior.

No creiem que reunir-se amb amics i veïns, sigui una cosa lletja, injusta i separatista, més aviat es tracta d’un acte normal i sociable, per la qual cosa seguirem fent el mateix, sense donar importància a cartes sense fonaments. Com a punt final, els ofesos manifestant que no els agrada el que fem, doncs tenen varies solucions; la primera es ser més sociables, enviar anònims es tot el contrari, la segona es assistir a l' assemblea de l'any vinent i presentar-se com a Junta alternativa, i la tercera no renova el carnet de l'Associació.

Signat;
El grup d'amics i veïns, que més fan servir el Local Social.

AIGUATS DEL 10 DE JUNY DEL 2000

2009-04-13T15:40:00.007+02:00

Eren les cinc de la matinada i el soroll de la pluja hem va despertar, però ben aviat vaig continua dormint. Passades les sis del mati, una remor més insistent hem torna a desvetllar, m'apropo al balco; crec que no havia vist mai ploure d'aquesta manera, es tal la cortina d'aigua, que des de casa no puc distingir les grosses lletres, del rètol del Cafè Burés (uns 50 metres de distancia). En aquests casos i com diu la gent més gran, la primera frase que et be al cap es; "en algun lloc, això farà mal". Pensat i fet, deixo el balco per mirar el riu per la finestra de darrera, a partir d'aquí, no tinc paraules per descriure el que vaig veure. Amb aquest infernal espectacle, desperto la família i sortim a corre-cuita, a mida que baixem per l'escala avisem alguns veïns, travessem la plaça amb dificultats, en alguns llocs hi ha més de dos pams d'aigua. Una vegada veig que el riu pot donar cabuda a tant cabdal d'aigua, torno a casa, i es quant faig les fotografies següents; són una mica fosques, però es pot tindre una idea de la dimensió que va assolir la riera de Marganell. Les imatges són preses uns vint minuts després de l'inici de la riada, segurament en algun moment anterior, el nivell de l'aigua encara va ser més alt.

Una crescuda normal de la riera de Marganell, a finals dels anys 80

Detall de la riera de Marganell el dia 10 de Juny de l'any 2000, vint minuts després de l'inici de la crescuda

Les dades més proximas de l’aigua caiguda, són les que va registrar el servei de Meteorologia del Monestir de Montserrat (Informador oficial de l'Institut Nacional de Meteorologia). Montserrat va recollir el dissabte dia 10 de Juny de l’any 2000, 170,6 litres d'aigua per metre quadrat, el volum més gran registrat mai pel servei de meteorologia del monestir, segons ha confirmat el monjo Ramon Oranias, responsable d'aquest servei. Els registres recollits durant tot el dia, mostren que entre les 5:45 hores i les 6:30 hores es van acumular 100 litres per metre quadrat. "Aquest volum tant gran d'aigua en només 45 minuts, explica que els torrents formessin cascades i baixessin carregats de fang i roques", indica el monjo. Les pluges van començar al massís de Montserrat a les 2:30 hores de la matinada, acumulant fins a les 5:45 un total de 50 litres per metre quadrat. Aquest primer període de pluja forta però no excepcional, va ser la base de la posterior precipitació torrencial.
Una setmana abans d’aquests fets, el registre de pluges torrencials a Montserrat estava encapçalat per les dades del 9 d'agost de 1975, quan van caure 130 litres per metre quadrat. El 15 de novembre del 1983 es van recollir 129 litres per metre quadrat, el 6 de setembre del 1974 es va arribar a 120 litres, el 12 de desembre del 1971 van ser 116 litres i el 9 de setembre del 1971 es van registrar 110 litres, segons els arxius de l'abadia de Montserrat. El 5 de setembre del 1962, l'any de les grans inundacions del Vallès, Montserrat va acumular 100 litres per metre quadrat. El servei de Meteorologia del Monestir, disposa de dades fiables des de 1902 fins al 1936 i del 1960 fins a l'actualitat

Dues imatges de la Fassina de Castellbell, en el moment de la crescuda de la riera

Una vegada les aigües varen tornar al seu lloc habitual, es va pogué observar l'abast del desastre

No tenim imatges en moviment del que va passar al barri Burés, per fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia, incloem un reportatge gravat per un vídeo aficionat del municipi d'Esparreguera

SANT SALVADOR DE LES ESPASES

2009-04-10T23:19:00.012+02:00

Si aneu a Sant Salvador de les Espases i llegiu en el llibre de visites, veureu que un grup de peregrins de l'Associació de Fills i Amics del Burés, han deixat la seva signatura en el lloc. La veritat que de peregrins no en tenim gaire pinta, tot i així, hem fet una bona caminada, i a més hem tingut la sort de trobar la petita ermita oberta, gràcies a la presencia de varis membres del grup d'Amics de Sant Salvador de les Espases, els quals ens han atès molt cordialment.

L’ermita de Sant Salvador de les Espases esta situada dintre del terme d’Esparreguera (Baix Llobregat) tot i que pertany a la parròquia Santa Maria d’Olesa de Montserrat des del 1868. Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador (420 m), sector de la Serralada Prelitoral a l'esquerra del Llobregat, entre els torrents de l’Espluga i de Sant Salvador, i per davant del massís de Montserrat (on el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat). És l'antiga església del castell conegut com a “Rocha de Spaa” en els documents antics, i castell de les Espases en els del segle XII i posterior; una edificació que formava part dels punts de defensa de la Marca Hispànica, el qual ja era esmentat l’any 895, quan fou cedit a l'església de Vic. Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d'Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat. Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal. La capella de Sant Salvador és coneguda des del s XI i fou reconstruïda al s XVI. Des del 1352, que començaren a tenir-ne cura els consellers de Manresa, prengué el caire de santuari. Fou abandonada el 1715 i restaurada el 1784. La darrera restauració important feta al santuari i casa de l'ermità tingué lloc el 1929, per iniciativa del pare Joan Solà. El 1970 fou constituïda a Olesa de Montserrat l'associació dels Amics de Sant Salvador, que vetlla pel seu manteniment.

Amics de Sant Salvador de les Espases
08640 Olesa de Montserrat
Tel. 93/ 778 03 07

Fotografia del grup

La sortida la fem des de la urbanització de can Serra

Després de passar el coll de Bram, deixem enrere les Roques de l'Afrau i arribem a Sant Salvador de les Espases

Avui, dia de Divendres Sant, hem trobat l'ermita oberta

Així, hem fet una visita que en altres dies no es possible

Des del pati d'entrada, hi ha unes bones vistes dels voltants

A la part de sobre l'ermita, i trobem un habitacle que serveix de refugi als caminants

Es pot pujar per unes escales a la part alta del cim, on es diu que hi havia l'antic Castell de les Espases

El Grup d'Amics de Sant Salvador, ens han convidat a entrar en el local que tenen annex, on hem pogut prendre un cafè, i signar en el llibre de visites

Detall de la campana de l'ermita, sempre custodiada per algun dels membres del grup

MALANYEU. EL MONELL

2009-03-31T20:04:00.005+02:00

El passat dia 21 de març, un grup de persones del barri Burés es varen desplaçar fins el poblet de Malanyeu (Berguedà), per passar el dia fent diverses activitats. El punt de trobada va ser la casa del Monell, on i resideixen els amics Chari i Pere. Des d'aquí, i va haver qui es va apropar a les Parets del Devessó per passar el mati fent escalada, altres varen anar tot caminant fins a la Creueta, des d'on es contempla una amplia panoràmica dels voltants de Malanyeu. Els menys actius es quedaren al Monell prenent el sol, i els més treballadors, no varen tindre més remei que preparar el dinar. Al migdia ja tots junts, varem pogué degustar un bon aperitiu, i una gran fideuada. Per acabar de pair el tiberi, varen caminar una estona fins la font de les Travesses, i tot seguit tornada cap a casa, esperant pogue tornar un altre dia per aquests verals. (Fotos Marceli Puigdellivol i JA Pallàs).

Els que prenien el sol al Monell

Els que varen caminar fins la Creueta

Els que varen pujar la Paret del Devessó

Alguns....molt pocs....un...va plantar cols

Els que varen fer el dinar

Els que se'l varen menjar

Tot el grup ben tip

Caminada a la font de les Travesses

El grup més nombrós, foren els Pericas-Riu

CALÇOTADA 2009

2009-03-01T22:46:00.012+01:00

Després de la bona experiència de l'any passat, un grup de veïns del barri Burés, es reuneixen pe gaudir de la tradicional calçotada.

Municipi : Sant Sadurní d´Anoia
Adreça : c/ Tarragona, 25-26
Telèfon : 93 891 12 14
E-mail :canquetu@tiscali.es

Els calçots foren els protagonistes de la jornada

A l'acompanyament no hi va faltar de res

Donant-li la volta a la situació

Enllestint les botifarres i la cansalada

Esperant la teca

Moment del dinar

Després de dinar, cafè, copa i pur

Al caliu del foc a terra, és on s'esta més bé

Una mica de tertúlia

i d'esbarjo

ADÉU, A UN ARBRE EMBLEMÀTIC

2009-02-25T20:17:00.004+01:00

El barri Burés, és un dels nuclis habitats de Castellbell i el Vilar, amb més arbres per metre quadrat. Tenim la sort, de gaudir en pocs metres de dos tipus de bosc ben diferenciats; per una banda la proximitat al bosc pròpiament dit, on predomina el pi blanc, amb alzines i alguns roures i per l'altre, els escassos metres que ens separen del riu, on si pot observar el bosc de ribera, format majoritàriament per pollancs, àlbers i salzes. Les places també aportant una bona diversitat d'arbres. A la plaça Lluís Companys i podrem veure una bona mostra de til·lers, els quals foren plantats a principis dels anys cinquanta, del segle passat. Després de la renovació de la plaça, es plantaren exemplars de robínies i mèlies i a la plaça petita i tenim varis exemplars de negundo.
Peró a més de tots aquest arbres, si n'hi havia un que destacava per sobre dels demès, era el gran cedre que hi havia en els jardins situats davant de l'antiga fàbrica. El cedre, estrictament, és del gènere de les coníferes (Pináceas), originari del Mig Orient i del Himalaya, del que formen part diverses espècies d'arbres de gran grandària, de fusta olorosa, copa cònica o vertical, molt utilitzats per a la ornamentació de parcs. Aquest arbre tenia una alçada aproximada d'uns nou metres, amb una amplada de brancatge d'uns cinc metres. Fou plantat a finals de la dècada dels seixanta, i ja de jove va suportar les inclemències meteorològiques, ja que la gran riuada de l'any 1971 el va agafar de ple, i a l'any 2003 es va sobreposar a l'esclafit. Peró el gran cedre, no va pogué superar les grans bufades de vent del dia 24 de gener del 2009. La seva majestuosa capçada i la força molt continuada del vent, foren un greu inconvenient per l'arbre, el qual va quedar mig descalçat del terra i en perill de pogué caure en qualsevol moment; tot i que fou subjectat i apuntalat, es va decidir que l'arbre es tenia que tallar, ja que suposava un perill pels vianants. Segurament quant més el trobarem a faltar, serà per les festes del Nadal, ja que des de fa molts anys era engalanat amb llums i acollia als seu peu un petit pessebre nadalenc.

5ª CAMINADA POPULAR

2009-02-15T19:51:00.002+01:00

CASTELLET (17 d'abril del 2005)

El diumenge 17 d'abril de l'any 2005, l'Associació de Fills i Amics del Burés va organitzar la cinquena Caminada Popular, que va portar a tots els participants al cim del turó de Castellet (del terme de Sant Vicenç de Castellet). Una vegada en el lloc, es va pogué visitar l'ermita i tot seguit és va repartir un bon esmorzar a tots els assistents. La tornada, la varem fer pel camí que passa pel Meandre de Castellbell. D'aquesta caminada no hem pogut trobar gaires fotografies, solament les que es varen fer del grup, si algú disposa de més material fotogràfic, ampliarem la galeria.

LES ESCOLES (1911-1970)

2009-01-23T23:00:00.013+01:00

L'any 1880 l'Ajuntament de Castellbell essent batlle el Sr. Jaume Faine i Serra, és proposa de construir en terrenys cedits gratuïtament pel Marqués de Castellbell, i tocant el barri de can Burés un edifici de nova planta que fos destinat a casa consistorial, jutjat i escola pública de nens i nenes. (Del llibre "Història de la Industria Tèxtil a Castellbell i el Vilar" de Joan Masats i Llover.
L'edifici més antic en el qual i varen haver les primeres escoles, avui dia a estat reformat per acollir diversos espais municipals. A tocar aquest es varen edificar unes noves escoles, espai que a dia d'avui hi ha les instal·lacions de Zit-Zania. Aquest edifici es va mantenir com Escoles Publiques del Burés, fins el seu tancament a l'any 1975, on els alumnes passaran a formar part de l'actual Col·legi Jaume Balmes.

COM PODREU VEURE FALTANT MOLTS NOMS, I A LA VEGADA NI HAURAN ALGUNS D'EQUIVOCATS, PER AIXÓ DEMANEN LA COL·LABORACIÓ DE TOTES LES PERSONES QUE PUGIN APORTA CORRECCIONS O DADES NOVES. GRÁCIES.

Escoles del Burés. Mestre Sr. Farràs. Any 1911

Escola del Burés. Professor Sr. Garriga. Any 1932.
Podem veure a; Pere Costa, Valentí Bach, F. Vila Gimferrer, Antoni Soler, Modest Ibáñez, Gal Bertrán, Valentí Ambrós, Ezequiel Ibáñez, E. Grifol, Joan Torras, Lluís Riera, Josep Riera, Pere Vila, Lluís de cal Madrona, Ramon Riera, Joan Riera Llac, Eduard Garriga, Lluís Florensa

Barri Burés. Escola de la Srta. Jané. Any 1933

Sense dades

Escola de nenes del Burés. Anys 30

Escola de nens del barri Burés. Any 1945

Escola de noies del barri Burés. Any 1946-47.
Podem veure a; R. Pubill, J. Vila, P. Escorcell, LL. Alsina, M. Sisó, M. Vila, N. Cornadó, I. Soler, Balsamina Malaret, Llibertat Vila, M. Vilaseca, A. Bach, M. Ripoll, M. Bagués, M. Puig, MT. Torra, MC. Viladrich, Berta, J. Elies, M. Torra, F. Elies

Col·legi del barri Burés. Principis dels anys 50.
Podem veure a; Joan Frontera, Lluís Figuls, Tomàs Torras, noi gran de Cal Fasi, Fasi petit, M. Losada, J. Garcia, J. Costa, F. Figuls, I. Costa, J. Cornado, J. Soler, J. Ambrós, Garcia, germans Prat, Pili Losada, R. Gros, R. Abad, L. Subirana, P. Costa i D. Viadiu

Col·legi de nens. Any 1952.
Podem veure a; T. Torras, R. Gros, J. Benages, J. Soler, J. Pla, Soler, J. Costa, I. Costa, J. Garcia, E. Sarda, R. Pla, Ferrer, J. Ambrós, V. Pla, J. Guix, Garcia, M. Losada, A. Losada, J. Borrull, P. Torra, R. Riera, V. Torras, Caselles

Noies de l'Escola Mixta del Burés. Any 1966.
Podem veure a; M. Romanos, Espinal, L. Subirana, E. Eloi, J. Pintó, A. Pellicer, R. Ballarà, P. Costa, P. Losada, T. Pous, T. Sarda, A. Pubill, I. Albuixech, R. Abad, P. Plans, MA. Noguera, M.Alba. Vila, M. Ibáñez, S. Fernández, N. Pous, MD. Viadiu, G. Prat, Tadeo, MC. Puig, Jovita Puig, C. Fernández, M. Soler, P. Gimferrer; dia del comiat de la mestre d'escola Sra. Rosa Matamala i Verdú

Detall dels ex-alumnes de l'Escola del Barri Burés, en l'homenatge al seu professor Sr. Eduard Garriga, celebrat a Sant Cugat del Vallès el dia 13 de Març de l'any 1966

Escoles Mixtes del Burés. Anys 70.
Podem veure a; C. Redorta, Mendoza, Pepi Santiago, M. Poyo, Josep Costa, Antonia Albuixech, Aurora Pubill, Socorro Fernández, Josep Grau, Miquel Tadeo, Nuevo León, Roser Puig, Ramona Ibarra

EL TREN (1915-1955)

2008-12-31T20:29:00.010+01:00

Som un barri petit, en un poble relativament petit, pro tenim una cosa que altres nuclis de població més grans no en poden arribar presumir. Això no és altre cosa, que el pogué gaudir d'una parada de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenats col·loquialment com, Els Catalans. Avui dia ens tenim que conformar amb una baixador, pro anys enrere aviam arribat a tindre una estació com cal, fins i tot amb un Cap d'Estació que residia en el mateix edifici; també s'ha de dir que el servei d'avui dia és molt millor, amb trens elèctrics molt més còmodes, més rapits i amb horaris més seguits. A dia d'avui el tren possiblement passa un xic desapercebut, doncs el vehicle dominant és el cotxe, pro antigament quant no es disposava de cotxe propi, tenir una parada de tren a escassos tres cents metres de casa era tot un luxe, que apropava al veïnat a les gran ciutats, Barcelona per un costat i Manresa per l'altre.

Des del Pont Nou, es pot veure l'inici de les obres del pont del ferrocarril. Any 1915

Primeres obres de la construcció del túnel que travessa el Turó del Castell. Any 1920

Estació dels FFCC a Castellbell i el Vilar. Anys 30

Ferrocarrils Catalans. Any 1955

El Castell i l'Estació. Anys 50

Marxa del tren per sota el Raval de les Roques, on hi havia les cases de cal Senyoret, cal Pere Bonic i cal Sord. Any 1925

Detall d'un tren de mercaderies a l'estació de Castellbell i el Vilar, Any 1940

Pas del tren molt a prop dels Abadals. Any 1925

El Castell i el Pont de Ferro. Anys 40

Amb el pont ensorrat havien de transvasar la potassa del tren a camions. Anys 40

Vista d'una locomotora passant pel pont de ferro. Anys 50

Grup de gent a l'Estació de Castellbell i el Vilar. Anys 40. Podem veure a: J. Montoya, J. Bou, J. Trulls "el Tut", J. Pujol, Sr. Benages, A. Bau, F. Riera

2008-12-29T13:27:00.001+01:00

2008-12-28T10:29:00.002+01:00

EL BARRI BURÉS DEMANA LA INDEPENDÈNCIA A CASTELLBELL I EL VILAR.

Des de fa cosa d'un any i mig, el nostre barri s'ha vist envoltat d'algunes critiques, una de les quals fa entendre que som la nineta dels ulls del nou Ajuntament, per això reunits els màxims estaments del barri (Associació de Fills i Amics, Capella de Musica, Cor Parroquial i Zit-Zania), hem decidit demana la independència del resta del municipi. Després de valorar la situació, ens hem adonat que quasi tenim de tot i no volem res més. Per tenir un exemple ben clar, tenim; un riu, una riera, cinc ponts, una estació, una fàbrica amb reclosa i canal, tot i que la fàbrica ens serveix de poc i lo altre de res, tenim un casino amb bar, un turó amb bandera, un castell amb metge, dues esglésies amb un capellà, dues places, una plena de cotxes, una font, una parada de autobús amb sostre i aquest any, a l'Associació li a tocat la pedrera en la loteria de Nadal. Com es pot veure quasi tenim de tot, pro alguna cosa falta, per això també hem decidit que no tenim pressa a l'hora de ser independents, així que esperarem dos anys i mig més, a veure si enllestim alguns petits detalls i llavors en tornarem a parlar.

Ja us haureu adonat que avui es 28 de desembre, i l'escrit no té res de real, al llarg del dia ja veureu que la majoria de diaris, cadenes de radio i televisions les diuen encara més grosses seguint la tradició de les innocentades. Al cap i a la fi, que podem fer amb un any que finalitza amb una gran crisis econòmica, i que començara amb un 2009 encara més critic, ens menjarem 10 raïms en ves de 12?...amb sembla que no...nosaltres poca cosa i podem fer, per això millor prendre's la vida amb un somriure i molta xerinola, i endavant que ja vindran temps millors. FELIÇ 2009 A TOTS....

2008-12-22T20:37:00.005+01:00

El número 65594,

de la rifa de Nadal repartit per

l'Associació de Fills i Amics del Burés

ha estat premiat amb la Pedrera

(5 euros per cada euro jugat)

ERA TEMPS DE TEATRE

2008-11-25T20:00:00.008+01:00

El encapçalament d'aquest article fa referencia a un temps passat, perquè realment és així; aquells anys on el jovent del barri participava activament en la representació d'obres de teatre, són moments d'un passat que difícilment tornara, perquè com a totes les coses, el barri, les costums i la forma de viure, també han canviat. Les primeres referencies visuals que tenim de gent que feia teatre al barri Burés daten de l'any 1911, tot i que no tenim gaires detalls sobre les seves representacions. A partir d'aquí, fem un salt en el temps fins a situar-nos en la dècada dels cinquanta, on amb la inauguració del local del Centre Catequístic s'inicia un seguit d'anys, on el representar obres teatrals per part del jovent del barri, era una cosa habitual.

Grup de gent del barri Burés que feia teatre pels voltants de l’any 1911, representant l’obra “Lo que pot un cor de dona”, de Frederic Soler “Pitarra”. Al centre de la imatge veiem a Francesca Torras Calonge i Agustí Soler Rosell, que va suplir a l’actor principal (Galan Jove). D’aquesta trobada, nasqué una amistat que els convertí en marit i muller a l’any 1913. A la dreta també podem veure un jove Florenci Vila (pare de Francesc Vila i Gimferrer), futur director de l’Orfeó La Formiga

Dia de la inauguració del Centre Catequístic. Podem veure a: Mossèn Gibert (de la Seu de Manresa), Sra. Angeles Burés, Sr. Francisco Juncadella i Mercè Ibañez, recitant un vers. Aquest Centre Catequístic, seria comparable amb el que es avui dia Zitzània, ja que agrupava la major part del jovent del barri Burés. El local que fou construït per Industries Burés, estava situat al costat de la Parroquia de Sant Vicenç de Castellbell, essent el rector de dita parròquia i d'altres col·laboradors, normalment pares i mares, els que organitzaven tots els actes

Imatges d'algunes de les obres representades entres els anys 1953 i 1956

A la Parroquià de Sant Vicenç de Castellbell i, trobem un grup de teatre que durant alguns anys va escenificar diverses obres. Podem veure en una representació a: Joan Canyelles, Àngel Romanos, Josep Escorcell i Tomàs Torras

Veiem en plena actuació a: Joan Canyelles, Àngel Romanos, Josep Escocell i Tomàs Torras

En aquesta representació podem veure a; Concepció Cobacho, Àngel Romanos, Angelina Pellicer, Tomàs Torras i Marta Puig

En escena i veiem a; Àngel Romanos, Concepció Cobacho i Marta Puig

A la imatge podem veure a; Concepció Cobacho, Àngel Romanos i Tomàs Torras

Artistes de teatre. Àngel Romanos i Ramon Serra

DVD DE L'ASSOCIACIÓ DE FILLS I AMICS DEL BURÉS

2008-11-02T09:52:00.007+01:00

FESTES I CAMINADES EN IMATGES. (1999-2007)

Durant la festa de la Castanyada es va fer la projecció d'un muntatge amb format de DVD, obra d'en Marceli Puigdellivol, on durant una bona estona varem poder veure el tarannà de la nostra associació, amb una amplia mostra fotogràfica que ens apropava als inicis de l'entitat (1999), fins els últims actes realitzats a l'any passat.

CASTANYADA....REMULLADA.... 2008

2008-11-02T09:39:00.007+01:00

Aquest any les castanyes han estat passades per aigua, tant al barri, com al poble, com a la majoria de llocs de Catalunya. La climatologia tampoc ens agafat per sorpresa, doncs el Tomaset Molina porta tota la setmana dient que avui plou, per això no fa falta ser meteoròleg, solament cal mirar per la finestra i veure que del cel cau aigua. L'Associació de Fills i Amics, fent cas a les prediccions d'en Tomaset va preveure un lloc alternatiu a la plaça-llacuna Lluís Companys; així es van traslladar tots els estris a la Sala Polivalent, al costat de l'Església. Tot i que el personal va ser el mateix de cada any, cosa que es d'agrair a tots els assistents, doncs el dia no acompanyava gaire a sortir de casa. La Castanyada d'enguany va ser una festa atípica, on es va trobar a faltar el caliu del foc, pro segurament per aquest motiu, per ser una Castanyada diferent, serà més recordada que les altres.

Segons diuen els entesos la tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.
A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les.

LOTERIA 2008

2008-10-06T21:23:00.002+02:00

RECORDEM A TOTS ELS SOCIS
QUE TENIM LOTERIA DE NADAL

(DÈCIMS) DEL Nº 65594,

AL PREU DE 20 EUROS EL NÚMERO

MÉS 2 EUROS DE DONATIU.

Àngel (661 100 219)

HISTÒRIES I CONTES DEL BARRI

2008-10-04T22:22:00.002+02:00

Com podreu veurà aquest humil blog es poc actiu pel que fa a temes de política, no es que sigui una norma, pro aquestes coses han de ser tractades en altres llocs i per les persones adequades. Tot i així farem un petit incís, a raó d'uns escrits que han sortit a la llum aquest mes de setembre en la revista local El Brogit, i des d'on es fa referència al nostre barri.
L'Associació de Fills i Amics del Burés no vol entrar a valorar dits escrits, mes ben dit no cal donar-los valor, ja que estan suficientment clars, per treure una cosa positiva i constructiva, simplement creiem que són producte d'una rabieta, enveja o alguna cosa per l'estil; sense posar-nos a critica en excessiu dits escrits, reivindicarem algunes de les coses que s'exposant i que nombren directament al nostre entorn.
Algunes persones encara tenen el pensament posat en l'edat quaternària, i no s'han adonat que el Burés es Castellbell i el Vilar, al igual que, la Bauma, el Vilar, Sant Cristòfol o la Riereta; si en alguns d'aquests punts del nostre municipi si fan coses, podríem pensar que es per que i fan falta.
Des de la desaparició d'Indústries Burés a l'any 1991, on l'empresari fins aquest moment avia monopolitzat tot l'entorn, el nostre barri avia quedat una mica en l'oblit. La Diputació va tarda vint anys en restaurar la barana del Pont Nou, un parell d'edificis abandonats, places tancades i unes zones enjardinades deplorables, eren la imatge diària del nostre barri. Avui dia les coses van canviant, algunes obres començades pel govern anterior i acabades per l'actual, des d'on també han sortit noves idees, han fet que l'aspecte del Burés estigui bastant renovat, fet per el qual tots els residents ens sentim molt agraïts. El Burés i la Bauma són les portes d'entrada al nostre municipi, al igual que al entrar en una casa, el rebedor ens donara una idea del que podem trobar en la resta de l'habitacle, si l'entrada esta bruta la resta ja es imaginable.
Pel fet de que els actuals mandataris municipals, siguin veïns del Burés i membres de l'Associació de Fills i Amics, no ens fa suposar de cap manera, que els demès residents tinguem un privilegi sobre la resta del municipi, simplement creiem que s'està fent el que calia, esta clar que cada persona enfocara las seves necessitats des de la perspectiva que més li convingui.
I per últim i fent referència als escrits abans esmentats, una de les coses més qüestionables i faltades d'ètica, es xerra més del comte, i mostra un alt grau d'enveja, sense tindre la valentia de donar la cara, protegint-se darrera d'un vulgar pseudònim; no més que per aquest fet, ja es pot extreure el valor que poden tenir aquests escrits, per la resta de persones.

Associació de Fills i Amics del Burés
(Josep Antoni Pallàs i Puig)

EL PONT NOU

2008-10-01T20:08:00.008+02:00

Corria per allà l'any 1877, o sigui fa quatre dies, quant el transit per carretera era cada vegada més intens, tant per l'increment de les activitats de la Fàbrica de can Burés, com per la posada en marxa de can Borràs i l'ampliació de les fàbriques de la Bauma, amb tot això, era indispensable la rectificació del camí de carro de Monistrol a Manresa. En aquest any Burés redacta una exposició perquè fos presentada a la Diputació Provincial, amb la inclusió d'un gran nombre de signatures de propietaris d'aquesta contrada. Es demanava que el camí esmentat es transformes en carretera provincial i fos inclòs en el pla de carreteres.
Aprovat el projecte, la Diputació acorda dividir el pla en dues seccions; la primera d'Esparreguera a Monistrol i la segona de Castellbell a Manresa; per la construcció d'aquest últim tram es feren dos grups; un la esplanació de la carretera i l'altre la construcció del Pont Nou de Castellbell sobre el riu Llobregat. La construcció de dit pont va començar a les primeries del mes de març de l'any 1893, i l'obra la va dur a càrrec el contractista Vicenç Planella, per la quantitat de 29.000 duros.
Despres de molts entrebancs durant les obres, el pont fou inaugurat el dia 27 d'octubre de l'any 1884. S'organitzaren un seguit d'actes a càrrec dels Burés, el marquès de Castellbell i Frederic Ricard, per tal d'obsequiar a la comisso de la Diputació Provincial. Aquest any, farà 124 anys de la inauguració del Pont Nou.

Vista general del barri Burés a finals dels anys vint, amb el Pont Nou en primer terme abans d’ésser enderrocat durant la Guerra Civil (1939). Podem observar els medallons que hi havien entre arcs, amb la Creu de Sant Jordi, i les Quatre Barres Catalanes, que formen l’escut de la Diputació de Barcelona

Detall dels medallons

En el mes de gener de l’any 1939, el Pont Nou fou enderrocat per les tropes republicanes que s’arreplegaven en retirada pressionats per les tropes nacionals. La pressió d’uns i les presses dels altres van evitar la voladura del Pont Vell i la Fàbrica

Detall de la reconastrucció del Pont Nou. Any 1947

Alguns dels operaris que varen treballar en la reconstrucció del Pont Nou. Fotografia pressa el novembre de l'any 1947

PEDRAFORCA (BERGUEDÀ)

2008-09-20T18:17:00.001+02:00

El passat dia 13 de setembre un grup de gent de Castellbell i el Vilar, entre els quals i aviant varis membres de l'Associació de Fills i Amics del Burés, varen fer el cim del Pedraforca, seguint l'itinerari habitual; Mirador del Gresolet, refugi Estasen, coll del Verdet, cim del Pedraforca (2.497 metres), l'Enforcadura, refugi i tornada al Mirador del Gresolet.

FESTA DE L’ARRÒS 2008

2008-09-16T19:13:00.014+02:00

L'Associació de Fills i Amics del Burés a organitzat per primera vegada la Festa de l'Arròs, amb un gran èxit pel que fa a l'assistència de públic i de participants en el Concurs de Paelles. La Plaça Lluís Companys es va impregna d'una flaira de paelles que despertava la gana, fins i tot als més desganats. Des de bon dematí amb els preparatius i fins a últimes hores de la tarda la plaça va mostrar un gran ambient, de primer amb el concurs, després amb el dinar, els premis, la música i la sobre taula amb molta xerinola i gatzara, tot junt va portar que tothom sortís molt satisfet d'aquest dia de festa i amb ganes de que aquesta primera Festa de l'Arròs no sigui l'última.

La taula dels premis a les tres millors paelles, la millor presentació i el millor títol

Els cuines de les tres grans pelles, que van servir per donar de dinar a la major part del públic

Unes mestresses de casa, observen la elaboració de paelles

Vistes de la zona del concurs de paelles

En Marceli a més de complir anys, va participar en el concurs, guanyant el premi al millor títol

L'Emili es va emportar el primer premi

En Ramonet i en Wifredo, van participar amb una paella titulada Amarula

La Chari va fer una paella per llepar-si el dits

El tercer premi

La Pepi i la Mònica, van presentar una paella que homenatjava al José Galisteo

El segon premi

El Manel deixant a punt la seva paella

Aquesta paella, va guanyar el premi a la millor presentació

El jurat fent les proves adients per puntuar les paelles

L'Isidre també va fer de jurat

En Francesc donant els últims tocs a les grans paelles

DIADA DE CATALUNYA 2008

2008-09-14T10:57:00.008+02:00

Des del passat 28 d'octubre del 2007, dia en que fou inaugurada l'escultura de bronze de Lluís Companys, la nostre plaça a passat a ser el centre més important de tots els actes que es realitzen a Castellbell i el Vilar, durant la Diada de Catalunya.

Detall de la plaça, amb una gran assistència de públic

L'Ajuntament a col·locat uns nous rètols, on el nom de Plaça Lluís Companys passa a substituir els antics de Plaça Burés

Diverses entitats del poble, van fer ofrenes florals al monument de Lluís Companys

Els Hereus i Pubilles de Castellbell i el Vilar, davant el monument

L'Alcalde de Castellbell i el Vilar Sr. Josep Torras i Gibert, va oferir unes paraules a tots els presents

A l'acte i van assistir tots els partits polítics municipals

El monument a Lluís Companys engalanat, amb totes les ofrenes florals

La Cobla Costa Brava, va amenitzar l'acte amb la seva musica

En finalitzar les ofrenes i els parlaments, va ser el moment de ballar sardanes i degustar un bon aperitiu, que l'Ajuntament avia preparat per a tots els presents

LA SENYERA DEL TURÓ DEL MARQUÈS.

2008-09-11T18:57:00.011+02:00

L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, a decidit posar una gran senyera al punt més alt del Turó del Marqués, un dels cims més emblemàtics del nostre municipi. L'alçada d'aquest cim, propera als tres cents cinquanta metres fa que la nova senyera sigui vista des de molts punts del poble, fins i tot de la comarca. El veïnat del Burés, es sent molt identificat amb aquest turó, ja que forma part de l'entorn paisatgístic del nostre barri; per això avui un gran nombre de veïns han pujat fins el cim, amb motiu de la col·locació de la nova senyera. Deixant a part actes polítics, partits d'un color o d'un altre i records d'un passat molt llunya, el dia d'avui a servit per reunir a un grup de persones, que possiblement a part de sentir-se catalans, han pujat al turó amb el sol motiu de passar un bon mati, compartir caminada amb altres persones i esta clar, gaudir d'un bon esmorzar.

El Turó del Marquès amb la nova senyera al cim, i més a l'esquerra un altre senyera ja habitual dels últims anys, col·locada pels amics de Esquerra Republicana

El Turó del Marquès ofereix una gran vista del barri Burés

La nova Senyera al punt més alt del cim

Els caminants van arribant al punt de trobada

Alguns membres de l'Associació de Fills i Amics del Burés, al peu de la senyera

L'esmorzar, es realitza molt a prop del cim

Preparant l'entrepà

Apaivagant el cansament de la pujada

El traguet

Reposant forces per la tornada

Una part del grup

L'altre part

Tor el grup al cim del Turó del Marquès, amb la Senyera al fons

ÀNECS DE COLLVERD

2008-08-16T19:22:00.003+02:00

A prop del barri del Burés, no fa pas gaire temps era normal veurà els ànecs de collverd campa a l'ample del riu Llobregat, sobre tot a la zona entre els dos ponts (el Vell i el Nou); també eren molts els veïns que s'apropaven dalt del pont, per donar-lis les sobres dels rostolls de pa. Poc temps després, els ànecs es varen començar a veurà al llarg del canal de l'antiga fàbrica Burés. En algunes èpoques, si varen arribar a comptar una trentena d'exemplars. Alguns dels veïns dels pisos més propers al canal, solament tenien que obrir la finestra per deixar caure algun mossec i veurà com els ànecs competien en llargues corredisses, per ser els primers d'arribar a l'apreciat banquet. El temps ha passat i els ànecs de collverd s'han anat acostumant a la presencia humana, fins arribar a passejar-se per la Plaça Lluís Companys, en busca d'un que altre tos de pa.

L'ànec collverd (Anas platyrhynchos) és l'ocell propi de les nostres zones, i el humides més abundós. És el més gran i comú dels ànecs europeus.Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques.
La femella i els petits són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom). Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle. El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'època d'aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec.
Són omnívors però en la seva alimentació tenen més importància les plantes (sobretot les terrestres) que en la d'altres ànecs.
A gran part d'Europa (gairebé tota excepte l'extrem nord i les muntanyes) hi és present tot l'any, i a Catalunya és fàcil veure'l sobretot a les zones humides del litoral i en alguns rius i embassaments de l'interior

Una femella d'ànec de collverd, buscant algun tros de pa pels voltants de la Plaça Lluís Companys, tot una atracció pels més joves

PLAN DE SENARTA

2008-08-07T12:11:00.005+02:00

Durant aquests primers dies del mes d'agost, un grup de veïns del barri han passat un parell de dies d'acampada al Plan de Senarta (1371 metres), un lloc tranquil, a tocar el riu Ésera i a uns 6 quilometres passat el poble de Benasque. Durant l'estada, ens hem retrobat amb altres veïns i membres de l'Associació de Fills i Amics del Burés, així hem pogut saludar a l'Emília Torra, al Valentí Frontera i la Dolors Guix, els quals estan passant les vacances per aquestes contrades.

Mentre uns gaudien de la tranquil·litat del Plan de Senarta, d'altres els més guillats, aprofitaven les altes temperatures al sol, per penjar-se d'algunes de les parets més pròximes. Aquí podem veure a la Sigrid i el Joan, pujant la ferrada del Castellaso

A la imatge, el Josep i en Jordi a la paret de la ferrada de Sacs (Benasque)

LA SERP BLANCA

2008-08-01T21:25:00.004+02:00

Fa uns dies, que alguns veïns del barri deien aver vist una serp de grans dimensions, voltant per algun jardí. Pues tenien raó i no era visions, ja que avui, dita serp a estat trobada morta, segurament al ser atropellada per algun vehicle; una llàstima, ja que tot i ser una especie que fa frisança, no deixa de ser un animal beneficiós per les persones, pro esta clar que conviure junts a la llarga porta males conseqüències, quasi sempre en contra de la serp

La serp blanca (Elaphe scalaris) és un colúbrid freqüent al Bages que pot arribar a fer 150 cm de llarg. De jove fa honor al seu nom específic, perquè mostra un dibuix amb forma d'escala al dors, que es transforma en dues bandes longitudinals fosques quan és adulta. Té el cap petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, amb el musell una mica afilat. Viu en ambients assolellats i no és estrany que s'enfili als arbres. Els adults s'alimenten de petits mamífers i d'ocells (especialment dels dels nius), mentre que els joves mengen llagostes i altres animals de mida similar. És un rèptil agressiu, que bufa de manera espectacular en sentir-se amenaçat, i és fàcil que mossegui amb violència si se l'intenta agafar. Tradicionalment, a pagès, a la serp blanca se li han atribuït propietats medicinals, i se n'ha fet brou, oli i ungüent. Com altres ofidis, força serps blanques moren atropellades als camins i carreteres, ja que utilitzen l'asfalt per escalfar-se

Si voleu saber més de serps, podeu consultar el blog d’en Marceli Puigdellivol

http://naturaipedra.blogspot.com/search/label/Fauna%20reptils

HAVANERES 2008

2008-07-27T22:10:00.004+02:00

El grup Barcarola, va amenitzar la vetllada

L'assistència de public fou força nombrosa

Detall del moment de l'actuació

L'elaboració del rom cremat, és un dels moments més tradicionals de tota cantada de havaneres

Els assistents passant a recollir el rom cremat

Fotografies cedides per Marceli Puigdellivol